Tema: Revolució
Grup: A
Rival: Horitzó
175 paraules
Giragonsa
Dinàmica, sense cap voluntat de parar, el seu moviment no semblava tenir ni principi ni final encara que tots sabéssim que l’havia tingut i sobretot el tindria. No havia parat de girar sobre el seu propi eix, com una petita baldufa, amb una inclinació precisa, com un escriptor desencisat per la intranscendència del seu petit cosmos.
Sense un rumb clar i per suposat sense un objectiu precís, i tot i això sense cap voluntat d’aturar-se, sense cap necessitat de passar comptes amb ningú, com si la resta dels moviments del seu voltant no l’afectessin, com si res anés amb ella, com si res pogués desviar-la tot i la seva immensa fragilitat.
Revoltant-se, revolucionant-se, girant sobre si mateixa i al voltant de la seva creadora, d’aquella d’on havia sortit i a on tornaria més tard que d’hora.
La petita esfera blava va tornar a brillar amb energia, com un safir exòtic, com si res i tot a la vegada vibrés simplement per a elevar la seva bellesa.
I així va seguir girant, sense demanar cap permís.
Voto per aquest relat. El trobo més original.
M'agradaM'agrada
EL meu vot per la giragonsa, donar voltes i voltes sense parar. Encara no sé què és, però revolucionària, un estona.
M'agradaM'agrada
M’agrada la fotografia de la Terra i l’Univers que veig en aquest petit relat. Vot.
M'agradaM'agrada
Una sutil i poètica forma de descriure aquest món, de vegades més negre que fosc, on vivim. Voto per aquest relat. 🙂
M'agradaM'agrada
Voto per la giragonsa. Que els objectes inanimats prenguin de tant una mica de vida, ni que sigui als nostres ulls!
M'agradaM'agrada
Després de pensar-ho bé, em decante per aquest. M’ha paregut molt subtil en el tema i la forma.
M'agradaM'agrada
Gràcies per deixar la teva opinió, Micorelataire. El vot no té validesa, però, en tractar-se d’un encontre del teu mateix grup.
M'agradaM'agrada