Guerau X. Casol
Eliminatòria: Pre-Qualificació (2) – Tornada
Rival: Ning Hoo
Cobdícia estructural
Cap dels físics i estudiosos de l’astronomia entenia com allò era possible, però malgrat tot l’evidència empírica era incontestable. Els observatoris dels disset sistemes Alpha i part dels del Beta ho havien registrat i confirmat. No hi havia cap mena de dubte, els tests cromàtics i espectogràfics ho corroboraven.
La descoberta d’un nou planeta no era quelcom estrany al segle XXVI, de fet se’n descobrien uns centenars de milers a l’any, i menys si aquest no podia allotjar naturalment vida orgànica però aquell planeta era raríssim per la seva constitució. De la mida de tres Terres, era tot de pur diamant. Havia pres una forma esfèrica per acció gravitatòria, però era un brillant colossal. “Ni més ni menys que 39.842 quilòmetres de diàmetre de pur diamant.” Vomitaven les holopantalles públiques dels sistemes Alpha i part dels Beta.
Més d’un joier es fregava les mans davant d’aquesta expectativa mentre que els industrials pensaven en les futures aplicacions dels brillants. Estava clar que als habitants d’aquell sistema no els deixarien tranquils.
La febre de Brillantia havia començat.
Tema: Estructura
175 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Un bon pròleg per, qui sap, una bona novel.la. Dono el meu vot per un bon inici i un final incert.
M'agradaM'agrada
Em decidisc per aquest. M’agrada que parega més una història i la relació final entre futur i passat.
M'agradaM'agrada
El mou vot va per aquest microrelat! Trobo molt original la idea del planeta diamant! Enhorabona aspirant 2!
M'agradaM'agrada
Enhorabona aspirant 1 volia dir!
M'agradaM'agrada
Un vot per Brillantia, m’encanta la sci-fi i aquest relat promet una nova febre d’or, en aquest cas de brillants.
M'agradaM'agrada