Illa Sud
Competició: Mêlée de Tardor (Cloenda) – LLMRC 2018
Tema: Evolució / Involució
Condició necessària: Formulació d’una proposta
Carinyo
—No vull anar.
—Per què?
—Perquè fa fred.
—Fred? Però si ha sortit el sol.
La xiqueta aixeca el cap, deixa caure el peluix que tenia en la falda i mira a la seua mare, abans de mastegar ara les paraules tant com la carn.
—No vull a-nar.
La frase no admet interpretacions, tampoc la seua mirada. Una mirada que completa aquella frase. Les següents preguntes queden contestades amb aquests ulls humits que s’han paralitzat quan han trobat els de la mare. La mare coneix aquesta mirada però malgrat això continua preguntant, «no vols acomiadar-te de les teves companyes?», «és pel vestit de bany?, és per això Neus?». Clar que vol acomiadar-se de les seues companyes, però això implica posar-se el vestit de bany, clar que és pel vestit de bany. La mare sap que si insisteix tornaran les llàgrimes. De nou no pot contenir-se i pronuncia les paraules que resumeixen el problema i que utilitza contínuament.
—Carinyo, però si estàs molt prima.
Sembla no adonar-se que la primera paraula és l’única que suporta la Neus. Ploren abraçades a aquesta paraula. Les dues saben que és l’única cosa que la pot salvar, que les pot salvar. Carinyo.
198 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Potser l’inici no sigui concloent, pot ser que la història no estigui en el nus i pot ser que en el nus no estigui la conclusió, però la complicitat de la mare verbalitza el sentiment de baixa autoestima de la filla i les dues són una. La paraula carinyu és nus i desenllaç i tot el text és una carícia. On la mare no és autoritat que interroga fins al límit de la tortura i la víctima, filla, és ploma que bressola el vent sense més argument que el no com a escut. El meu vot és per aquest relat ple de complicitat, com ja vaig dir.
M'agradaM'agrada
Proposta immaterial de gran abast. Evolutiva? No ho sé. Però m’ha agradat i per això el voto.
M'agradaM'agrada
Deixo un vot en aquest relat, tot esperant que el carinyo faci veure la realitat a aquesta filla i pugui tornar la tranquil·litat a totes dues (ai, l’adolescència…).
Una història explicada amb tendresa. M’encanta especialment “Ploren abraçades a aquesta paraula”.
Aprofito per deixar aquí una abraçada pels habitants de la Lliga i al seu promotor.
M'agradaM'agrada