Grup: B
Rival: Otgerinyu
Un miracle quotidià
La coentor a la cuixa ha augmentat. Ja és com un asterisc enmig d’un memoràndum, o com la sirena d’una ambulància esquinçant la calma nocturna. Un avís més preocupant que els que emeten de seguit per la ràdio. Però encara no cou tant com per a deixar d’arriscar-me. Com tots els dies, em tape les oïdes, el nas, la boca i els ulls amb cotons i gases impregnades d’aigua oxigenada i isc al carrer a enfrontar-me al fred, a la foscor i a la ferum protectora que arriba dels aspersors. De seguida escolte les primeres veus suplicants. Sonen massa desesperades per a quetinga sentit ajudar-les. A més, entre el teixit blanquinós, comence ja a albirar la claredat. He d’afanyar-me.
A mesura que avance les veus suplicants van convertint-se en gemecs, alguns sonen molt a prop, fins i tot note trèmuls dits agarrant-me els camals. Eixe és un senyal evident que indica que estic arribant al límit de la zona de seguretat. Em lleve la bena, però no òbric encara els ulls. Paga la pena recrear-se una mica més. Ningú em pot assegurar que no serà l’últim cop que veig aquest miracle quotidià.
Una nova sortida de sol.
Tema: elecció lliure
197 paraules
Voto per un relat que aconsegueix convertir un fet quotidià en quelcom molt màgic i únic.
M'agradaM'agrada
Voto per aquest heroi eixelebrat, temerari i indòmit que arrisca la vida per poder veure sortir el sol. Encara hi haurà esperança, malgrat tot…
Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Encara que no l’entengui del tot, m’agrada la gradació d’aquest camí que porta de la cuixa a la posta de sol. I l’asterisc del memoràndum. Aquí deixo el meu vot.
M'agradaM'agrada
En aquesta ocasió votaré per aquest text. La sensació de “claustrofòbia?” està ben treballada i el premi final es fa digne de l’esforç. Felicitats!
M'agradaM'agrada
M’ha costat triar un dels dos escrits, però finalment m’inclino pel que trobo fet amb unes paraules que et permeten apropar-te més al personatge protagonista, amb una sensibilitat especial.
M'agradaM'agrada
Enfrontament igualat, un empat. En la interacció text-lector, es deixa un excessiu marge al segon a l’hora d’entendre el que ocorre, la importància de l’eixia del sol, etc. Per altra banda, el text està molt ben escrit i compta amb elements pertorbadors que disparen la nostra imaginació.
M'agradaM'agrada
Un vot per aquest relat de por i de desesperança, ben descrit el poc futur humà que resta.
M'agradaM'agrada