Punt i final – 1/4 DE FINAL

 

 

Inspector Snake

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada

Rival: Javert

 

Punt i final

 

Després de valorar-ho, he optat per no nàixer. Al cap i a la fi, vindre al món és sinònim de vida, però també de mort. Ho vaig aprendre fa temps. I la mort pot anar precedida de l’abandó, factor que no s’ha d’obviar a l’hora de prendre una decisió tan important com la que se m’ha presentat: és agafar-ho o deixar-ho, no hi ha terme mitjà. Per altra banda, no val la pena arriscar-se a viure uns pocs anys —vida efímera!— sense conèixer l’entorn en què creixeràs. Fer-se amic de l’ésser humà pot ser complicat, de vegades.

Accepte el punt i final, no passa res. No aspire a l’eternitat, no em considere un déu o alguna cosa important. Sé, però, que tots no farien el mateix. Jo estic preparat per al no res. L’univers badallarà, cap problema.

Vaig gaudir d’una vida satisfactòria. Em vaig envoltar de bones persones, de plaer, d’amor, de diversió. Ara desaparec en pau, com quan et disposes a dormir. Renuncie, finalment, a la possibilitat de reencarnar-me en gos. Bona nit.

 

Tema: No-néixer

174 paraules

 

Anuncis

6 thoughts on “Punt i final – 1/4 DE FINAL

  1. Un punt i final que es mereix un vot per a semifinals: per aquesta bona reflexió mig d’humà mig de gos sobre la renúncia. Per llegir i rellegir. Felicitats!

    M'agrada

  2. Dos textos molt bons que m’han fet difícil inclinar-me per un d’ells. Finalment ho faig per aquest relat, per saber construir la història al voltant d’una reencarnació no volguda amb un poldim d’humor.

    M'agrada

  3. Dura decisió com totes les veritablement importants en aquesta vida: néixer o no néixer és una d’elles. I al final, què ens queda?: els intants, persones, records, música i racons agradables que ens hagin tocat viure. M’uneixo amb el / la autor / a del text i jo tampoc li dedicaria ni un trist trast de lletra a recordar cap experiència negativa. El relat no està tancat quan el seu autor / a em permet que segueixi somiant i sigui el lector / a qui posi fi (complicitat total amb el receptor d’aquestes lletres): espero fins que arribi el tren de la següent reencarnació i em pujo a ell o prego el que sàpiga, o no prego a cap déu, o no sé pregar i tan sols canto, i decideixo assumir el meu destí i em reencarno? Torno a ser carn. Preciós conte d’espera, que no d’esperança, amb complicitat lectora, arguments per enraonar, ordenament dels elements d’un relat, amb pulcritud i concisió, i desenllaç tan obert com els milers i milers de lectors que puguin tenir el privilegi de llegir aquestes quartilles . El meu vot és per a aquesta proposta mentre segueixo rumuant com ho podria liquidar jo … I sé que tots els lectors estan en la mateixa tessitura.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s