Grup: A
Rival: Cul-de-sac
Testimoni
M’escoltaven amb atenció. Jo relatava els fenòmens que observava a l’hospital. El moment de la mort d’un pacient: sovint hi havia coses sorprenents. En els anys en què vaig exercir d’infermera, vaig veure ànimes separant-se del cos, persones rejovenides de sobte per uns instants… Infinitat d’experiències inexplicables: descàrregues elèctriques, imatges d’una vida sencera en l’abraçada final, veus emeses per cossos ja morts…
És clar que hi havia gent que no em creia. Però molts sabien que no era l’única infermera que explicava vivències d’aquest tipus. Els presentadors dels programes de televisió, per exemple.
Reconec que em vaig obsessionar una mica amb tot allò, que em vaig fer addicta al que podia experimentar quan els malalts traspassaven. Potser és per això que una nit, cansada de visitar un pacient en un estat dèbil etern, el vaig agafar del coll amb les dues mans. Aquella vegada no vaig aconseguir veure-hi cap fenomen estrany. Ja no n’he vist mai més, senyoria.
Tema: El moment de la mort
158 paraules
Dos relats d’un nivell molt semblant, dues històries interessants amb girs finals bons. En aquest cas, però, em decanto per aquest per les imatges que inspiren les descripcions del procés de la mort.
M'agradaM'agrada
En aquesta ocasió repartiré el meu vot. Els dos relats m’han semblat eloqüents, amb els seus moments àlgids i una decadència sentida. Felicitats a ambdues parts!
M'agradaM'agrada
Altre cop dos escrits molt igualats, però el final sorprenent d’aquest em fa inclinar la balança al seu favor. Així que voto per ell.
M'agradaM'agrada
El meu vot per a aquesta infermera que no sap esperar i busca el seu èxtasi particular amb les seues pròpies mans.
M'agradaM'agrada
Voto per aquest relat que juga amb el sobrenatural per després donar-nos un bany de realitat amb el mot senyoria.
M'agradaM'agrada
Voto per la lògica de la folia, per la racionalitat de la demència. Genial.
M'agradaM'agrada