Carbó – JORNADA 5

 

 

Javert

 

Grup: B

Rival: X-Criptor_A

 

Carbó

 

Aquella nit havien sonat les sirenes dues hores abans de l’habitual.

D’aquelles tres jornades de solitud tremolosa al refugi antiaeri recordo el constant retruny de les parets esquerdades i el brunzit animal dels quatre motors dels Focke-Wulf apropant-se al port per bombardejar les nostres barquetes.

I els moments de silenci que seguien.

La negror absoluta.

El plor inconsolable.

La pròpia pudor.

La gana.

Era llavors quan sentia els llimacs descendir pel tub de respiració, lentament, i despenjar-se amb un “xap” tan humit que els imaginava esclatant pel seu propi pes.

Però no era així. Es compassaven amb el batec del meu cor perquè no sentís com s’arrossegaven.

I em buscaven, bavejant, obrint i tancant les narius frenèticament per alimentar-se de la meva escalfor i la humitat salada de la suor.

“Xap”. Cent trenta.

Arraulit en una cantonada freda, aquells ventres rugosos color carbó em trobaven per sota els camals dels pantalons, i despertava cridant pel malson de sentir-me les orelles taponades per aquelles bestioles enganxoses intentant introduir-se pels meus orificis auditius.

Quan l’exèrcit aliat aconseguí obrir la porta, vaig dir que era sutge el que m’omplia les meves dents, sabent que mai més oblidaria la foscor.

La gana.

“Xap”.’

 

Tema: Llimacs

200 paraules

 

Anuncis

8 thoughts on “Carbó – JORNADA 5

  1. Aquest microconte aconsegueix transmetre brillantment la sensació de fàstic com si tinguessim els llimacs a sobre nostre. El meu vot per ell.

    M'agrada

  2. En aquesta ocasió em decidiré per repartir el meu vot. Del primer relat m’ha agradat la cura en la descripció i les sensacions que et recorren quan el vas transitant. Del segon, la originalitat per reescriure formes de fer contemporànies. Enhorabona als dos!

    M'agrada

  3. Voto per aquest relat. Per les sensacions que t’encomana, pels silencis, pel ritme, per aquests llimacs que s’arriben a ficar per tot arreu. I que ens expliquen com són de terribles la guerra i la gana.

    M'agrada

  4. El meu vot és per a aquest relat. M’agrada la sensació d’angoixa que es transmet, el to inquietant, la distorsió de la realitat que viu el protagonista. Tot això, escrit amb un estil elegant. Molt bé.

    M'agrada

  5. M’han agradat els relats d’ambdós contendents per originals i ben plantejats.
    Tanmateix em decideixo per aquesta història inquietant en el refugi, clavada a les que m’explicava la meva àvia dels bombardeigs de Barcelona.
    Així doncs el meu vot és per la meva àvia i en el seu nom pel contendent 1
    Xap!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s