Javert
Grup: D
Rival: Òliba
Les rutines del teu cos
El primer raig de sol m’obliga a obrir els ulls.
No hi ets.
Millor.
Estimo cada una de les rutines del teu cos i sóc com un nen resseguint-les cada matí per casa mentre cerco el tresor.
Un cel de volutes blanques de cafè acabat de fer omple la cambra.
El contorn del teu cos ha desaparegut del teu costat de matalàs. Les peces del pijama jauen inerts a terra, les calcetes fetes una boleta davant de la porta del bany, als peus del cossi de la roba bruta.
Em rento la cara. El reflex del mirall em torna el cor que has dibuixat per mi sobre el baf de la mampara. Mil punts per tu.
A la taula del menjador hi ha un cafè a mig refredar. L’altra tassa és a les teves mans. Mires per la finestra, mossegant-te el llavi, absent. El coll massa ample de la samarreta et roba desvergonyit mig pit.
Em descobreixes espiant-te. Saps que he trobat el tresor.
Somrius.
Sóc l’home més feliç de l’univers.
—Bon dia.
Trenco la màgia.
Un matí més, el número cent trenta, només el buit em retorna la resposta.
He fet del teu record la meva rutina vital.
Tema: Rutines
199 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Un vot per un relat poètic i sensible.
M'agradaM'agrada
Vot per aquest relat per la tristesa que transcendeix, una pèrdua que no substitueix cap rutina.
Ben escrit.
M'agradaM'agrada
Em decanto per la nostàlgia que desprèn aquest text, les conseqüències d’una pèrdua que condiciona el dia a dia del protagonista. Una rutina d’allò més dolorosa, aquesta enyorança. O aquesta presència que fa el buit a l’altra meitat de la parella (en una relectura aquesta opció també és factible…)
d.
M'agradaM'agrada