Javert
Grup: D
Rival: Òliba
Vaixells de paper
Mare.
Aquella nit érem vaixells de paper a la deriva, surant en el vaivé aterridor d’un calidoscopi d’estrelles i el daurat d’un quart de lluna al zenit.
Jo era tot just una barqueta acabada de botar i amb prou feines treia la barbeta de l’aigua, recolzant el pes de l’armilla salvavides sobre les restes d’un avi naufragat, encara amb els ulls oberts, com si en la mort tingués una mínima opció de trobar als estels el camí a Lampedusa.
M’havia agafat de la mà i no l’havia alliberat fins el darrer instant, mentre saltàvem a l’aigua per salvar la vida.
Un a un, lentament, us rendíreu, i deixàreu que l’aigua acabés xopant el paper de les múltiples capes de roba i les engrunes que havíeu salvat de la pastera enfonsada.
Un a un.
Mar endins.
A tu.
Abans de deixar-me endur també per la foscor.
Però de cop, la llum.
La vida.
Mare.
Avui faig sis anys. Un any i mig després del rescat, deixo lliscar per la drassana de la meva mà un vaixell de paper i salpa, lentament, mar enllà.
Recordant aquella flota de vaixells que fórem. Que vàrem deixar de ser.
Per tal que no es repeteixi.
Tema: El mar
200 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Deixo a qui el meu vot, tot i que el text de l’altre contendent també m’ha agradat. Trio aquest perquè té un final que deixa un regust amarg, de derrota dins de la victòria. I fa pensar.
M'agradaM'agrada
Colpidor, el meu vot i una llàgrima de viatge en vaixell de paper.
M'agradaM'agrada