Comandant l’X-Criptor
Grup: A
Rival: Cul-de-sac
Llibres
Rafael es mirava, feliç, les prestatgeries plenes de llibres d’aquella habitació. Des de que l’havia descobert no volia eixir d’allí. Recordava a son pare aquell llunyà dia d’abril, entestat en que anaren a fer una volta. “Serà bo per a tu”, li va dir. Però, si eixia, ¿Quan es podria llegir tots aquells llibres?
Finalment son pare s’imposà, però ell tenia un pla: En arribar a la plaça va veure la inevitable parella de municipals a un racó, a l’altra punta hi havia un xiquet que estava amb la seua mare que vigilava asseguda a un banquet. Va començar a jugar amb ell, son pare al principi mantenia la distància content d’estar tanta estona gaudint de l’aire lliure, com l’altra mare i el seu fillet estúpid. Quan Rafael va calcular que passaven de les 8, li va fotre un bon cop de peu al xiquet aquell. Els adults es van enredar en una discussió de qui tenia la culpa de què i abans que se n’adonaren la parella de municipals els van fotre una multa per estar tanta estona a la plaça i tan a prop uns d’altres.
“No tornaràs a eixir!” li repetia son pare mentre tornaven a casa.
Tema: Llibres
200 paraules
En aquesta ocasió repartiré el meu vot. Les dos m’han semblat històries ben trenades i amb un repunt final curiós. Felicitats!
M'agradaM'agrada
Empat en aquest enfrontament, en la meua opinió. D’aquest text destacaria la subtilesa en el desenllaç per parlar-nos del desig de llegir del xiquet.
M'agradaM'agrada
Un relat amb una mica de mala baba i amb idea, el pare que vol aprofitar que deixen sortir els nens per sortir ell i el nen que no volia sortir, serà un d’aquests pares que mai ha fet esport i que ara surt sovint a fer-lo també? M’ha agradat més que l’altre, així que tens el meu vot.
M'agradaM'agrada