El col·leccionista – SEMIFINALS

 

 

lletraguarit

 

Eliminatòria: Semifinals – Tornada

Rival: Nolwenn

 

El col·leccionista

 

Col·leccionava fotografies. És a dir, mirava el món -durant vint-i-cinc dies- a través d’una càmera. La resta de l’any malvivia, corrents d’una feina a l’altra, menjant poc i de pressa, ofegant-se en cafeïna, evitant sortir de nit, estalviant tot el que podia per gastar-s’ho a l’agost. La seva màxima aspiració era acabar les vacances, escarxofar-se al sofà i gaudir dels records: la torre Eiffel, la piràmide de Gizeh, la cascada de Niàgara, el Gran Bazar, la pizza de Roma, els esquirols de Central Park… El problema era que, en arribar a casa, havia de tornar a anar corrents, menjar de pressa, ofegar-se en cafeïna, estalviar. No tenia temps per res més.

Els àlbums d’imatges s’inflaven mentre ell s’encongia, al mateix ritme. Cada cop menjava menys, treballava més, viatjava més lluny i tornava més cansat i més sol. Continuava sense temps per parar i veure la realitat. Van passar dies i, finalment, geperut, amb cabells grisos, ulleres graduades i temps lliure, va obrir la memòria on guardava les fotografies. N’hi havia tantes que embogí de cop…

Era la seva manera d’acceptar que -de tant empetitir-se- havia acabat sent un corc, agonitzant entre milions de còpies mediocres d’un món meravellós i inassequible.

 

Tema: Vacances

200 paraules

 

Anuncis

8 thoughts on “El col·leccionista – SEMIFINALS

  1. Es nota que estem en semifinals perquè aquí els dos textos també em semblen molt bons. M’inclino per aquest per la seva cruesa, on critica aquesta obsessió per les vacances mentre desaprofites el temps per conèixer persones i móns més propers.

    Liked by 1 person

  2. Un bon “retrat” d’aquesta fal·lera per atrapar-ho tot en imatges (de les vacances o del que sigui). I anar acumulant arxius que no tindrem temps de mirar ni en dues vides. Aquí deixo el meu vot.

    Liked by 1 person

  3. Curiós relat amb moralina inclosa que ens llança una llum sobre la satisfacció d’estar fora de nosaltres i en aquest viatge, que sempre serà d’anada i tornada, en tornar veiem que hem fotografiat la vida però no l’hem viscuda. S’entén la vida com un camí satisfactori, en cas contrari no és vida és migdiada. La mel que l’autor o autora ens posa a la boca esdevé àcida. Ens parla de la bellesa de les construccions de l’home i de les casualitats de la Natura però no ens les ensenya. Em temo que perquè no ens enamorem d’elles i li demanem al protagonista que no pari de viatjar. Des del meu punt de vista aquest relat està perfectament construït sense les pretensions d’un final amb focs artificials i sorolls de fira. El meu vot és per a aquesta proposta que amb tan sols 200 paraules projecta un milió d’imatges sobre el lector.

    Liked by 2 people

Respon a Txisky Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s