Mal averany – JORNADA 4

 

 

M. Salonius

 

Grup: D

Rival: Anima’l’animal

 

Mal averany

 

En diuen aus de mal averany. Que portem mala sort. Que acompanyem a la mort. I jo no els hi dic pas que no als que diuen això. He vist el que hi ha més enllà de les fronteres de la vida. I no em fa res proclamar-ho ben fort amb el meu grallar: Sóc un corb! No me n’avergonyeixo pas de ser el que sóc. Potser per alguns la meva existència sigui motiu de malson. No som ben vistos als corbs: ocells mentiders, enganyadors, massa llestos per a ser ocells. Però si tinguéssim dits enlloc de plomes, segur que ens seguirien mirant igual de malament. Els humans sou així. Tot el que no sigui com vosaltres voleu es dolent. Em repugneu. Per això el meu grallar i el meu riure es sent a l’infern quan veig les ànimes dels pobres desgraciats que ens insulten arrossegar-se pel llot de l’Avern. Ens veurem quan la mort us vingui a buscar; jo us diré adéu per a sempre.

 

Tema: Corbs

166 paraules

 

4 thoughts on “Mal averany – JORNADA 4

  1. I si “L’amor. La mort. Lamort ” és com un exèrcit atacant jugant-se la vida, “L’averany” és com la fortalesa atacada. Lletra a lletra, frase a frase, paràgraf a paràgraf, construeix una història impecable, sense fissures, un castell impenetrable. Davant l’atac del seu adversari, no pots sinó imaginar-te a les frases sortint en perfecta formació del castell de les lletres per plantar cara als atacants llançats amb ferocitat per desbordar al contrari.
    T’imagines el desenllaç, penses que torres més altes han caigut.
    T’agrada aquest exèrcit disciplinat i sense fissures, però reconeixes la valentia del seu adversari
    No t’atreveixes a apostar per l’un o per l’altre, i et decantes per l’empat.

    M'agrada

  2. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF ÚNIC – LÍNIES 6/7
    “No som ben vistos (als) corbs…” > “Als corbs” compleix la funció de subjecte pacient dins d’aquesta frase, i ,com a determinant del subjecte, l’article que l’hauria d’acompanyar-lo seria “els”, i no la contracció d’objecte indirecte “a + els”.

    PARÀGRAF ÚNIC – LÍNIA 8
    “Però si tinguéssim dits (enlloc) de plomes…” > “Enlloc” és un adverbi que vol dir “en cap banda”. Per tal d’indicar una substitució d’una cosa per una altra, utilitzarem la locució adverbial “en lloc de”, escrita de manera separada.

    PARÀGRAF ÚNIC – LÍNIA 10
    “Tot el que no sigui com vosaltres voleu (es) dolent.” > Recordem que la tercera persona singular del present d’indicatiu, verb “ser/ésser”, sempre s’accentua.

    PARÀGRAF ÚNIC – LÍNIES 11/12
    “Per això el meu grallar i el meu riure (es) sent a l’infern…” > El pronom reflexiu de tercera persona “es” es transforma en “se” sempre que precedeixi una forma verbal començada per “s”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s