Vull ser lliure – JORNADA 1

 

 

M. Salonius

 

Grup: D

Rival: Illa Sud

 

Vull ser lliure

 

Servitud incondicional, com si els hi haguéssim de donar les gràcies. Ens van arrencar dels braços de les nostres famílies i la nostra terra. Tancats en vaixells, en calaixos, com si no fóssim res de valor, mercaderies. Ens obliguen a vestir com ells, a resar com ells i al seu déu, però no ens permeten viure com ells; hem de treballar per ells. Diuen que ens han comprat, que som la seva propietat. No som propietat de ningú, som propietat de la nostra terra. Potser la vida era dura a vegades, però allà no ens fuetejaven l’esquena ni violaven les nostres dones.

Els primers dies i mesos, vaig lluitar per intentar escapar: inútil. Ara simplement faig el que em manen i intento no rebre. Cada cop que veig a un d’aquests homes ben vestits que em miren per sobre l’espatlla, la ràbia m’envaeix el cos i els estrangularia amb les meves pròpies mans, després de fer-li a la seva dona el mateix que ells fan amb les nostres.

No vull seguir vivint d’aquesta manera. Vull que em deixin en pau i jo els deixaré a ells en pau. Vull tornar a casa i abraçar als meus.

 

Tema: Esclavitud

196 paraules

 

Anuncis

4 thoughts on “Vull ser lliure – JORNADA 1

  1. Aquest relat destil·la un munt de sensacions molt ben trenades amb el tema: la ràbia, la pena, la desgràcia, l’enyorança, amb unes línies escrites de forma molt acurada i precisa. La meva felicitació al contendent, el text del qual també té molta qualitat, i el vot per aquest relat. Felicitats!

    M'agrada

  2. Dos relats complementaris. L’un situat en el passat, l’altre en el punyent present. L’un apel•la a la Història, i en l’altre la Història es repeteix. L’un mira més enllà del present,.. i somnia un somni impossible,… i calla. L’altre només té present, i aquest present és el seu futur, i parla, o només ho sembla?
    Diu “Tres”, o només ho pensa?
    Tots dos mantenen viva l’esperança …i ja no semblen tan complementaris.

    “Vull ser lliure” juga a la perfecció amb els recursos literaris, l’anàfora és la clau mestra, ens situa en un context llunya, i ens colpeja repetidament la consciencia en la distància llarga
    “Vint euros” quantifica la pèrdua, i ens en adonem de quant poc valorem el que tenim i ens colpeja en la distància curta sense pietat.

    Amb la meva enhorabona pels dos contendents, el meu vot, difícil decisió, és la distància curta de “Vint euros”, sense oblidar la seva “benintencionada” menció a l’escut d’un tal …Nàstic ?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s