Mar de Nit
Competició: Mêlée d’Hivern (Obertura) – LLMRC 2020
Tema: Emergència climàtica
Condició necessària: Formulació d’una proposta o l’expressió d’una esperança (en relació a la capacitat humana —individual o col·lectiva— per fer front a aquest desafiament cabdal)
Homo sapiens
A mitjan segle XXII, després d’una necessària adaptació, la vida transcorre harmoniosa amb l’entorn. En aquesta comunitat per fi han posat en pràctica seriosament els preceptes de les 3R i l’ús responsable de les fonts d’energia autoritzades, per evitar repetir els errors del segle anterior.
Uns treballen els camps, altres es dediquen al comerç, la canalla va a l’escola…
Avui, al llac a tocar de les cases, hi sura una taca. En Mateu ha provocat un vessament de gasoil quan reparava un motor antic. Sap que tindrà problemes perquè aquests motors estan prohibits. L’alarma salta als quadres de control: “Contaminació aquàtica”.
—Els terrícoles són incorregibles. No m’estranya que s’estiguin extingint al seu planeta —diu Alpyntha, el científic supervisor de la reserva habilitada per als humans terrícoles a Naboo—. Si segueixen així, a ningú d’aquesta comunitat li serà permès viure enlloc de la regió Mid Rim. Voldran tornar-los a la Terra i no tindré arguments per defensar-los un altre cop.
—Com m’agradaria que això fos possible. Tant de bo allí hagin estat capaços de mantenir unes condicions climàtiques raonables. Però crec que el que ara queda de la Terra ja no és habitable per la raça humana —contesta Kiyutnee.
Contrincants: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11
198 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Voto aquest microrrelat. M’ha semblat encertada la visió dels humans conservats en aquesta mena de “parcs naturals” planetaris…
M'agradaM'agrada
Definitivament l’ésser humà apareix com el que va ser a finals de l’antic segle XX: una espècie a protegir … A protegir-se de si mateix. No crec que l’home no n’hagi après, el que dubto és que ho sàpiga portar a la pràctica. Un bon relat carregat de tot menys d’esperança, sense gens ni mica de ternurra ni de compassió. La meva puntuació és un 3
M'agradaM'agrada
Després de llegir, fer una primera tria i rellegir els escollits, dono el vot a aquest relat ingeniós, realista (o pesimista?) i crític amb la humanitat però és que els dirigents molt parlar i poc fer, i la gent tres quarts del mateix, poca consciència ecològica, amb tot això és normal que tendim a ser més catastròfics que optimistes. Un relat de ciència-ficció ben trenat i amb reflexió final.
M'agradaM'agrada