Mar de Nit
Competició: Mêlée de consolació (II) – LLMRC 2016
Gènere: Ciència-ficció / Fantasia / Terror
Miralls
Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Que real li va semblar! Un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.
Necessitava beure aigua. Al lavabo, davant la pica, es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. La imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat de la templa a la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.
Molt angoixat, decidí anar a casa de la mare. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble. Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins a notar el cotxe al qual envestia, com en el somni…
Fou el primer cas d’un fenomen ara àmpliament estudiat: “el futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?
199 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Podria ser el relat d’una novela més llarfa. Un pessic tret d’un troç. M’agrada
M'agradaM'agrada
Tots els relats presentats són d’una qualitat impecable i tot mereixerien guanyar. Tot i això, per no estar fent pròrrogues eternament fins l’ensopiment, la qual cosa desprestigiaria la LLMRC irreversiblement, voto per “Miralls”, que és el que m’ha agradat una miqueta més. En destacaria el sentit de l’humor negre o el negre sentit de l’humor, o potser millor, el negre sentit de l’humor negre.
M'agradaM'agrada
Comentari:
No obstant no acabi d’enquadrar aquest relat en els gèneres de ciència ficció, fantasia o terror, més aviat ho classificaria en un nivell inquietant, m’ha agradat com es tracta el clàssic tema del mirall com a motiu visual. Miro i em miren, miro i em miro, miro i em reflecteixo en el mirall. Qui sóc jo, qui ets tu, el que mira o el que és mirat? El mirall, com la finestra més enllà d’un mateix. En clau cinematogràfica ” La finestra indiscreta” on, com en aquest relat, la mirada, emmirallar-se, en l’exterior que angoixa al protagonista
El mirall ens planteja el dubte de qui és el subjecte i qui és l’objecte, si tots dos coincideixen en la mateixa persona i sobre qui és el viu i qui és el mort: com aquell que diu, un futur emmirallat en el present en un context paranormal.
La pregunta és si l’Oriol va sobreviure per explicar la seva experiència o primer va morir en l’accident i el seu esperit va tornar a casa seva.
Però això ja seria entrar en terrenys pantanosos i parlar de la persistència de la memòria després de la mort, del futur emmirallat o, per què no, de la regressió temporal del protagonista o de la visió del mort en vida del que va ser el viu ja mort.
Qui ets tu, el que mira o el que és mirat?
Un relat aparentment innocent,…. aparentment!
M'agradaM'agrada
El meu vot és per aquesta ‘inversió cronològica’ ben resolta. Felicitats
M'agradaM'agrada
Vote per aquest. Tots dos tenen un nivell semblant i estan ben resolts, però aquest m’ha traslladat millor a l’escena.
M'agradaM'agrada
Voto per aquests “Miralls”, un magnífic exemple de fantasia especulativa, amb el sempre atractiu i inquietant joc dels miralls, amb premonició fatal inclosa. Ben fet!
Salutacions.
M'agradaM'agrada