Autopista – JORNADA 7

 

 

Micorelataire

 

Grup: D

Rival: Anima’l’animal

 

Autopista

 

Els fanals del cotxe no ens deixen veure més enllà de cent metres. Els senyals apareixen intermitentment, anunciant pobles: Petrana, Gotrill, Dixarell.

«A Deixarell, anàvem, no?»

Cap resposta. El Gumbau mira per la finestra esmaperdut. Tants anys dient-li Gumbau, que ja no en recorde el nom. Em concentre en la carretera, tan monòtona que em fa l’efecte d’estar parat, veient com arbres i senyals em passen pel costat. Odie conduir de nit.

«Ací, Deixarell. Per aquesta eixida és per on sols vindre tu?»

«Mira els senyals. A mi deixa’m dormir», contesta.

Entrem en una redona, el nom del poble desitjat no apareix en cap de les eixides. La intuïció ens porta per una carretereta secundària, escortada de plataners. «Beniclou», anuncia un cartell blanc. El poble no tarda en envoltar-nos. Parem el cotxe en una plaça amb una font enmig.

M’abaixe per mirar al voltant inútilment. És un poble com qualsevol altre. Són les onze i la plaça està deserta. Mire al voltant, intentant penetrar en una fesomia tan inescrutable com l’anterior autopista.

Detecte que el Gumbau està molest, esperant impacient dins del cotxe. M’apuge dient:

«Què anàvem a fer, a aquell poble?»

«Tu sabràs».

Engegue el motor.

 

Tema: “elecció lliure”

197 paraules

 

Anuncis

4 thoughts on “Autopista – JORNADA 7

  1. En aquest cas optaré per repartir el meu vot, sent aquesta decisió fruit d’una intensa discussió interna. Els dos textos, tot i que extremadament diferents, m’aporten elements importants, que no vull deixar d’explicitar.

    Autopista és sense cap mena de dubtes un text excepcional. Dels bons que he llegit durant aquesta temporada. El que per mi el fa ser-ho és lo paradoxa que envolta aquesta forma de narrar que pot semblar superficial i la profunditat que es respira al llegir. Tots els elements trenen una lleugeresa d’argument que acaba magnificant aquell nihilisme que, ben entés,ens ajuda a buidar per a tornar a omplir. Aquella irrellevància de tot el context, que ens impedeix agafar-nos a res sòlid, amb capes i capes d’una mediació entristida i rabiosa.

    No obstant, el protagonista de l’altra història, tot i que re-inventat a partir d’un text mare, desenvolupa una trama que sorprén, a la vegada que interroga. La avidesa amb la que l’autor apunta cert tipus de literatura no és menor i la forma amb la que el mateix no és correspós de ala manera que ell pensava ser-ho és extremadament coherent amb el desenllaç del relat. Produïm present a partir del gust per la lectura. Sorpresivament encertat.

    Felicitats als dos!

    M'agrada

  2. Dues històries emmarcades el la lliure elecció de tema. Dues històries tan ben plantejades però tan dispars, que em resulta gairebé impossible decantar-me per una o per una altra, i per això em decanto per l’empat.

    M'agrada

  3. Voto per aquest relat, diguem-ne, existencialista. A partir de l’absurd, i gràcies a una redacció amb molt de ritme i amb les repliques dels personatges, aconsegueix crear un efecte abassegador, asfixiant, gairebé.
    Heus ací, doncs, un relat que provoca una emoció, aquest és el seu gran valor.
    Salutacions cordials.

    M'agrada

  4. Relats molt diferents els dos, com la temàtica lliure presagiava. Un més formal, idealista i utòpic; l’altre un xic esbojarrat i surrealista. Tots dos m’han agradat en el seu estil i no he sabut triar-ne el millor. La temàtica lliure tampoc ha ajudat pas en la tria. Per tant, un vot per cadascun.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s