Compte enrere – JORNADA 1

 

 

Micorelataire

 

Grup: D

Rival: Free_will

 

Compte enrere

 

No pot dormir, i mira l’última flama de la foguera ballar al vent. El foc prompte s’apagarà. Els estels desapareixeran entre els rajos de sol. La ràbia que li bullia a la panxa deixa pas a una immensa tristor.

Mira com la flama ix de l’extrem d’un tronc. Està allí, però no es pot tocar, la seua forma és sempre canviant. Cansada de tota una nit de combustió, un colp de vent remata la foguera. Al vespre, el foc havia servit per rostir un senglar. El calor de les branques havia arribat a consumir prou carn morta com per alimentar deu persones.

El foc s’ha apagat, els estels ja no brillen. S’aixeca i comença a despertar als seus. Entre tots carreguen la carn sobrant i les eines que s’havien deixat per terra. Es posen en marxa.

A cada passa, la ferida que li ha fet el senglar li crema en la cuixa. Es revifa la calor de la ràbia dins seu. Nota el dolor sempre a la cama, però la sensació canvia a cada instant. Sap que no pararà de créixer fins al final. Al vespre, tornaran a brillar els estels i la foguera.

 

Tema: Foc

194 paraules

 

Anuncis

6 thoughts on “Compte enrere – JORNADA 1

  1. M’ha costat decidir-me perquè els dos textos tenen molta qualitat i els dos tracten el tema del foc des de punts de vista molt diferents i alhora elegants i ben escrits. Però després de rellegir-me’ls vàries vegades, em decanto per aquest, per l’atmosfera que destil·la tota la història i per com es va lligant el text de principi a fi.

    M'agrada

  2. Anàlisi ortogràfic:

    PARÀGRAF 2 – LÍNIES 4-5
    “(El calor) de les branques…” > Tant en català estàndar com en valencià el substantiu “calor” és femení.

    PARÀGRAF 2 – LÍNIES 5-6
    “…carn morta (com per) alimentar deu persones.” > Expressió calcada del castellà i incorrecta en català. Idealment, aquest tipus de frases cal construir-les sense la partícula “com”.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  3. m’han agradat tots dos relats i no em puc decidir per un dels dos, els trobo ben ideats, aquest es fa molt amè de llegir i al acabar de llegir-lo et quedes a gust, molt ben aconseguit

    M'agrada

  4. En aquest enfrontament dividiré el meu vot. Felicito en primer lloc els dos contendents pel que, en la meva opinió, és el millor duel de la jornada. Tots dos heu sabut treure partit del foc. Aquest relat ens transporta a una època llunyana, tribus nòmades que sobreviuen com poden i descansen cada nit a la vora del foc. I aconsegueix fer-nos arribar part d’aquest escalf a través del personatge principal.

    M'agrada

  5. Un altre problema decantar-se per un dels dos contendents.
    Tots dos relats ens encisen i ens hipnotitzen davant la contemplació de les fogueres, d’aquests focs que prenen vida davant del lector.

    En el nostre imaginari “Compte enrere” ens transmet la tristor, l’angoixa i la soledat d’un caçador empetitit, enfrontat a la immutabilitat de la naturalesa. “Compte enrere” ens deixà un gust agredolç, una sensació de pèrdua difícil de quantificar. Un magnífic relat.
    Enhorabona al Contendent nº 7.

    “Cançó de foc” és també un relat intimista, personalitzat en el personatge de la Bruna, detall que aconsegueix la nostra complicitat. El ritual, pausat, sense estridències, segueix un recorregut amable, però no obstant incert.

    El relat ens porta sense presa però sense pausa per un camí farcit de metàfores i d’imatges i tal sembla com si el lector estigués conduint un cotxe per una carretera serpentejant, gaudint del paisatge, canviant de velocitat a cada revolt, amb la radio encesa, les notes de la melodia endolcint les nostres oïdes, d’aquesta “Cançó del foc”, que ens acompanya en aquest viatge imaginari, absorts en, com ens diu l’autor/a, en aquestes “ santificades rutes en las que transita la divagació”.

    Aquesta divagació en la que aquest lector s’ensomnia, que sap on comença però no on acaba: santificada sigui. Santificada sigui la cendra, testimoni mut, que ens recorda la intangible obra d’art del foc que ens ha fet somniar. Santificada sigui la invitació per mirar més enllà de la nostra realitat quotidiana.

    Molt a pesar meu per haver de decidir entre els dos relats, el meu vot és per “Cançó de foc”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s