Disutòpia – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)

 

 

Micorelataire

 

Competició: Mêlée de consolació (IV) – LLMRC 2015

Gènere: Històric / Ucrònic / Distòpic / Utòpic

Contrincants: Cirà del Bar Gerard; UFO; Nitamiu; Floral

174 paraules
 

Disutòpia

 

David portava hores mirant a la seua germana ballar. Les danses comunitàries avançaven davant seu una darrere l’altra, emplenant les cares de somriures i ajuntant els cossos amb alegria. La mirada buida de David escrutava una societat plena, alegre i justa. Haver nascut ací és el meu privilegi.

Amb nerviosisme va arrencar un bri d’herba i va començar toquejar-lo… el meu privilegi. Feia temps que es plantejava abandonar-lo. Aclaparat per una buidor constant, David no era capaç d’establir un lligam que unira la seua família i amics amb la seua vida interior. Al seu voltant ningú pareixia comprendre que, a més de l’amor universal, la cerca de la plenitud i l’aprenentatge vital; l’ésser humà estava fet de més coses. Coses com la ràbia, la gelosia, la tristesa… o aquella buidor tan insistent a dins seu.

No sabia quan, però sabia que era el seu destí. Un dia se n’aniria de la comunitat, a viure en la muntanya. Com a Guy Montag en Farenheit 451, era l’únic camí que la vida li oferia. Buscaria gent.

3 thoughts on “Disutòpia – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s