Gotes – JORNADA 9

 

 

Micorelataire

 

Tema: Aigua

Grup: A

Rival: Urani

196 paraules
 

Gotes

 

-Alguna vegada heu mirat una cascada gota a gota?

La ruta amb els amics acaba en una cascada. Jordi s’explica més: fixem la vista en un esquitxall d’aigua que comença la caiguda, el seguim amb la mirada fins arribar a la bassa. Una després de l’altra, les gotes sofrixen una caiguda lliure per fondre’s amb l’estàtica llacuna.

Les gotes em recorden a mi. En caiguda lliure, envoltat de gotes germanes. Cauria al llac; i perdria de vista les anteriors companyes de viatge. O seria una amb elles… Què seria la pròxima sensació? Una carícia, riu avall. Com caure de la cascada, però cap a la mar. Allí em sentiria immens. I com picaria el sol! Quan més calor, menys notaria la gravetat… La mar s’allunya. Però jo vull quedar-m’hi! Quin vertigen! Finalment arribaria a un núvol: Hola gotes! La companyia seria reconfortant… segur que retrobaria un vell amic. M’hi tractarien bé, fins i tot guanyaria pes. Amb el pes, m’esperaria a una bona caiguda…

Més val no pensar-ho. Vaig a banyar-me al llac. Quina aigua més freda! No m’atrevisc a entrar-hi. Encara que tot és possible amb una palmadeta a l’esquena dels amics. O una empenta.