Grup: C
Rival: Deòmises
La mala educació
Rosa ix de classe amb el cap embotat. Ja no sap ni què diu ni què pensa, és que la última hora del dijous és sempre la pitjor amb aquests personatges del quart C, que no fan més que que buscar-la. Quins malparits, si direcció fóra com toca els tindria expulsats mesos sencers.
I Rosa que saluda un company mentre s’apressa pel passadís, un xic molt agradable, vingut de no sé on, perquè no hi ha manera de consolidar el personal, que cada any t’has d’aprendre més noms de companys que d’alumnes. I els polítics això no ho pensen, que ara ens venen amb la merda del plurilingüisme i l’any que ve hauré de donar història en anglès, si ara per ara estic fent contenció de masses en castellà! El que he de fer és canviar-me de feina, que se’n vagen a fer la mà.
I Rosa que ja és al carrer i va cap al bar, que ha de preparar un projecte per anar de viatge a França, que ben mirat no s’ho pot deixar, que cal professorat involucrat.
Seient a la barra, esbufega:
—Un entrepà de pernil.
—Ui, que no saps ni dir bon dia?
Tema: Educació
197 paraules
Voto per aquest homenatge als docents que, carregats de feina, pressió i públic complicat, poden perdre la paciència i els papers.
M'agradaM'agrada
Un bon relat que ens porta a reflexionar sobre les nostres crítiques i autocrítiques. Un vot.
M'agradaM'agrada
Per solidaritat professional. Per veure’m absolutament representat en aquest relat.
Mort al ‘plurianglesisme”. Hores d’anglès des dels 3 anys i encara fa falta més anglès?
Per tot això i per que està molt ben escrit, guanya el meu vot.
M'agradaM'agrada