Micorelataire
Grup: D
Rival: Free_will
(Sense títol)
D’estudiar en casa a la biblioteca universitària. La costum d’estudiar en biblioteca em porta ara a la municipal; substituint la sexualitat i massificació dels estudiants universitaris per l’olor del vagabunds i el soroll dels jubilats que no saben apagar el mòbil. La parròquia és ben diversa i curiosa.
Caminant per la biblioteca em creue amb una cara familiar. Assegut en una taula, davant meu, reconec a un magrebí que tenia una casa de té. Els amics hi anàvem. La seua taula està en el meu camí. Pense: ha vingut al país, va tindre un negoci, i ara estudia per un futur millor. Davant d’aquest miratge de prosperitat, decidisc passar prop d’ell, com qui no vol la cosa, i tafanejar quins són els seus estudis. Gestió empresarial, pot ser? O s’estarà reorientant a un sector més tècnic?
En l’instant adient gire la mirada. De reüll, veig el llibre que té davant. Està aprenent alemany. El miratge es trenca.
Tema: Biblioteca
157 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Voto pel relat sense títol: senzill, fresc, ben parit, tot i que el final no és el que m’esperava.
M'agradaM'agrada
Realisme. Plantejament amb descripció mínima en favor d’una acció propera i clarament reconeguda que tanmateix no m’ha fet perdre l’interès. Final farcit de qüestions per al lector. Vot positiu.
M'agradaM'agrada
Finalment em decideixo per decantar el meu vot per aquest relat. Encara que no tingui títol, m’ha agradat per la seva proximitat, està ben elaborat i ens explica una història ben actual i amb un gir final obert dinant-nos a sobreentendre que està estudiant alemany per emigrar del país.
M'agradaM'agrada
Els dos relats són bons però aquest explica més coses amb menys paraules.Així que el vot va cap aquest.
M'agradaM'agrada
PARÀGRAF 1 – LÍNIES 1/2
“La costum d’estudiar (en) biblioteca em porta…” > Pel que fa a la distinció en l’ús de les preposicions “a” i “en” en expressions de lloc, cal usar la preposició “a” quan aquesta introdueix espais reals o físics.
PARÀGRAF 1 – LÍNIA 4
“…per l’olor (del) vagabunds…” > No hi ha concordança entre el nombre del substantiu i l’article que l’acompanya.
PARÀGRAF 2 – LÍNIA 3
“…tenia una casa de (té).” > “Te” com a substantiu referit a la beguda no porta accent.
Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.
Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.
M'agradaM'agrada
Una història inclassificable, se’m fa difícil enquadrar-la en el context de la biblioteca encara que, ben mirat, en un marc polític social de rabiosa actualiat, s’entreveu un desencís , i la frase final sembla confirmar-nos que ens trobem en el nostre país.
La biblioteca del proper futur, potser sense llibres, com si fos un lloc de transit on els trens estan aturats. Aturat el jubilat que no llegeix ni ha llegit mai, amb un mòbil que punyetera falta li fa,( a ell i a la major part de la població), uns rodamóns escarxofats fins l’hora de tancar, i un magrebí esperant anar a Alemanya perquè en aquest país del que parla la història no hi ha res a fotre.
Un relat agre, que tanmateix la seva pulcritud i la seva capacitat per exterioritzar i posar-li cara a una situació indesitjable, m’ha deixat una mica fred. Igual que al protagonista de la història.
Difícil decisió la de valorar aquesta biblioteca atípica, li deixo el meu vot al seu contrincant.
M'agradaM'agrada