Mama… – JORNADA 8

 

 

Nitamiu

 

Tema: Nepal

Grup: D

Rival: Marta_AC

190 paraules
 

Mama…

 

No sé on sóc, tinc tot el món damunt del cos, no em puc moure, potser una mica els dits del peu,  no n’estic segura. Tinc la cara i els ulls plens de pols i terra,  sento veus,  intento cridar, no puc, no em surt la veu. De sobte ho recordo tot, recordo com han començat a tentinejar els gots, els plats, les parets i de sobte un cruixit enorme i tot s’ha esfondrat, tot.  Les nenes, on són les nenes? On eren quan ha passat? Eren fora, jugant al carrer. Crido, crido molt fort, però de la meva boca només en surt un fil de sang, necessito saber que estan bé. Sento els gossos, sento persones que caminen damunt meu, torno a cridar però la veu es nega a sortir i el dolor cada vegada és més intens. Necessito saber que estan bé. Remenen amb desesperació la runa, sóc aquí vull dir-los, però em cau pols i terra a la boca, la tanco, tanco els ulls.

Noto que em mouen, noto dues manetes que m’agafen i criden “Mama, mama..”  somric just abans que el  llençol em tapi la cara.

Anuncis

8 thoughts on “Mama… – JORNADA 8

  1. Saps? El somriure salva l’ambigüitat: el llençol podria ser per altres raons; i per uns instants aquesta darrera frase fa trontollar la ment. Voto aquest text, encara que la Marta ha fet un grandíssim treball emotiu

    d.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s