Mare – 1/4 DE FINAL (ANADA)

 

 

Nitamiu

 

Tema: Maternitat

Eliminatòria: 1/4 de Final – Anada

Rival: Deòmises

194 paraules
 

Mare

 

Recordo quan l’alletava,  les llàgrimes em queien galtes avall, recordo la necessitat que tenia de trucar a la mare i demanar-li que vingués corrent a ajudar-me.

No ho vaig fer mai.

No va venir mai.

El meu fill va créixer sense pare, va desaparèixer després de dos mesos de plors, plors del nen, plors meus, que van acabar el mateix dia que ell va fugir.

Era un nen fàcil, alegre, mogut, rialler, afable… Érem feliços, ell i jo.

Fins l’accident.

No vaig cap patir ferida.

Ell va morir.

Vaig trucar a la mare, no hi era, no hi era mai.

Temps després va dir-me que no hauria pogut suportar el meu dolor.

Vaig omplir-me la vida de records, unes manetes molsudes tocant-me la cara, uns peuets xutant una pilota, el seu somriure, la seva veueta cridant-me a tothora.

Em vaig haver d’inventar records com el de l’abraçada d’una mare aguantant el meu cos desconsolat.

He dedicat la meva (no) vida a pintar,  tinc el cor ple de quadres foscos i espantosos.

Han intentat canviar-me la paleta de colors.

Han intentat obrir finestres.

La llum i els colors vius són memòria

El cor ben clos.

Anuncis

5 thoughts on “Mare – 1/4 DE FINAL (ANADA)

  1. Aquesta mare absent em toca la fibra. Inventar el record de l’abraçada és de Miquel Àngel cap amunt. Voto el cop de geni. Difícil però aquest cop arrabassen la perfecció de Deo.

    M'agrada

  2. Una història dramàtica que conjuga per partida triple el dolor de la protagonista:un marit absent, un fill mort i una mare desapareguda.
    La solitud i l impossibilitat d’oblidar, l’enfrontament entre una mare present i una mare absent.
    Recordo, d’això fa molts anys, un professor de filosofia que ens deia “Que és ser mare.Què vol dir “mare desnaturalitzada abandona el seu nadó, perquè …quina és la naturalesa d’una mare”. Un relat excellent, frases curtes, com més el llegeixes més t embolcalla la seva humanitat, la nostàlgia, la vida no viscuda que viu la protagonista.
    Un relat guanyador, com el del seu contrincant.
    Aquí no hi ha empat.Tots dos són guanyadors.
    Imposible decantar-me per un o per l’altre.
    Aquesta és una d’aquelles contades ocasions en que com a lector o com a comentaristes no pots prendre distància perquè la força del relat t’emociona.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s