Agonia – SEMIFINALS

 

 

Nolwenn

 

Eliminatòria: Semifinals – Anada

Rival: lletraguarit

 

Agonia

 

La penombra que m’envolta put. Camino a les palpentes suspesa en l’aire llòbrec de la narcosi. Els braços estesos i els dits estirats mirant de capturar una miserable resplendor que m’alliberi els sentits. Intento veure en el no res. És meva aquesta olor? Pare, enfonsa’m dins l’aigua salada i frega’m fort amb les teves enormes mans brunes fins a fer-me enrogir la pell. Soc aquí, desperta dins el darrer miratge, dibuixant l’epíleg mut entre les nostres tenebres, cega de l’esperit. Sé que hi ets, he sentit la teva ombra, he vist la teva veu callada, et camufles entre les tenebres vigilant les meves passes, censurant la meva gosadia. Dona’m la teva benedicció. Deixa’m marxar en pau. Ja no em cal res. Ets aquí, en la tenebror, vetllant el meu ocàs. Pare, ho he fet bé? T’endevino per fi, duus a les mans el reflex de la meva lluita. Acullo afalagada l’elogi que amaguen els teus ulls grisos, el teu tímid somriure ple a vessar d’amor rotund. Has custodiat orgullós els meus fills de llum perquè saps que la seva fulgor ha donat significat a la meva existència. Respiro poc a poc la calma protectora del teu recer. Gràcies, pare.

 

Tema: elecció lliure

199 paraules

 

Anuncis

2 thoughts on “Agonia – SEMIFINALS

  1. Poc a poc o a poc a poc? Mor o es queda entre els vius. S’ha posat així d’absentisme o d’anís del Mono. Però el Pare vindrà a recollir-la i tot serà pau i amor… Fins el següent glop. El meu vot és per aquest enginy de dolor i plaer alhora.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s