El ventre de la mare – JORNADA 3

 

 

Nolwenn

 

Grup: A

Rival: Inspector Snake

 

El ventre de la mare

 

Soc amb la mare a l’hospital. Li han extirpat la matriu. La mateixa matriu que tu i jo vam compartir amb nou anys de diferència. Potser ara, destruït l’úter que ens va acollir i sense res tangible que compartir, podrem sentir-nos alliberats, tu de la meva existència, jo de la teva omnipresent absència.

Asseguda als peus del seu llit li parlo a la cadira buida que no vols omplir, mentre em sé impregnada de les microscòpiques partícules de sang i orins que recorren les estances i ensopeguen amb altres crits silents i amb les restes del desinfectant de ferides obertes.

Detesto aquests tristos vincles que m’arrosseguen cap a tu sense tu, m’atrapen com els fils prims i resistents que teixeixen les aranyes: laberíntics, apegalosos. Detesto aquest garbuix de sentiments trobats i irresoluts que sempre m’acompanya.

Faig recompte dels matussers intents d’acostament en què he fracassat i em pregunto si he de seguir buscant la fórmula que perfori la teva cruel rigidesa, o si hauria d’obrir la capsa i deixar escapar definitivament la darrera virtut. Em pregunto si no hauria d’admetre que el meu, és un esforç va i estèril, com ho és ara el ventre de la nostra mare.

 

Tema: Germans

199 paraules

 

Anuncis

7 thoughts on “El ventre de la mare – JORNADA 3

  1. Sense nexe d’unió ni punts de partida comunes, com recòrrer al parentesc per explicar la feblesa de la sang? Qui neda en el record s’ofega en k a so l etat. Bon conte amb crónica d’una mort anunciada. Bona exposició, sinuosament de baixada. Melangia. Però encara la mare la sent com a…nostre? Ni hi han esperances, crec. El meu vot x aquest relat

    M'agrada

  2. Deixo aquí el meu vot, en homenatge a un vocabulari ben treballat, un estil cuidat i unes frases memorables, com la de la cadira buida que el germà no vol omplir. Suggereixo repàs d’adjectius, dilueixen la intensitat, en general parlant.

    M'agrada

  3. Aquest duel de germans se’m fa difícil. La idea del contrincant és original però el meu vot és per aquesta recerca introspectiva de sentiments fraternals.

    M'agrada

  4. Germans. La cara i la creo. Qual si es tractes del mite de l’etern retorn als teus orígens, aquest incert viatge iniciàtic, els dos contendents lluiten per sortint-se’n. I en aquest context el contendent 1 ho fa amb un llenguatge punyent, trist, abocat a l’abisme del fracàs. Un magnífic relat, amb un llenguatge precís, quasi inclassificable per un extrany, un relat en quatre paràgrafs que valen el seu per en or.
    Gràcies a l’autor o autora per aquest regal, i gràcies al seu contendent digne rival en aquest enfrontament.
    El meu vot és doncs pel contendent n* 1

    M'agrada

  5. El gir del text rival és interessant però aquesta història d’extirpacions físiques i metafísiques m’ha captivat i li dono el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s