Sant Jordi, 1979 – 1/4 DE FINAL

 

 

Nolwenn

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Anada

Rival: Deòmises

 

Sant Jordi, 1979

 

L’Emma somriu abans d’obrir els ulls. Malgrat ser un dia sense obligacions lectives, es reunirà a l’escola amb les seves companyes i després aniran a voltar pel barri a la recerca d’algun llibre meravellós.

Dutxa ràpida, samarreta de cotó blanc, texans Alton ajustadíssims, bambes John Smith de canya alta, cabàs de palla apedaçat penjant de l’ossuda espatlla i el fidel fulard violeta encerclant-li el coll.

S’engoleix d’una glopada el suc de taronja recent fet que troba sobre el marbre de la cuina i s’emporta enganxada a l’esquena la mirada d’una mare que torna a descobrir resignada uns cabells massa molls i que rep un fugaç petó i unes promeses incertes a canvi d’un entrepà de pernil dolç i mantega.

En arribar, les seves amigues tafanegen exaltades sobre la Mireia Plans, perquè un admirador secret li ha fet portar, aquest mati, una rosa roja a casa seva.

L’Emma observa la Mireia, que des de l’altra banda del camp de basquet es belluga cofoia enmig de l’escandalosa cort d’amigues que l’envolten. L’Emma intenta camuflar rere mig somriure fingit un sentiment colpidor que li acaba de pessigar el cor i es pregunta melangiosa quan rebrà la seva primera rosa.

 

Tema: Rosa/es

196 paraules

 

Anuncis

7 thoughts on “Sant Jordi, 1979 – 1/4 DE FINAL

  1. Per una ambientació genial que et fa gaudir per uns instants d’un 1979 llunyà, atorgo un vot i una rosa a aquest relat!

    M'agrada

  2. Molt complicada elecció. Potser hi ha un punt tendre i quotidià en moltes de les imatges: l’entrepà, els cabells molls, el camp de bàsquet, les xafarderies… I després eixa melangia final. Un retrat molt eficaç d’eixa època tan misteriosa i màgica… l’adolescència.

    M'agrada

  3. El meu vot és per aquest relat. Està molt ben escrit i el final ens revela la realitat trista d’una adolescent, amb una molt bona frase final. Potser trobe a faltar algun detall previ que apunte en la direcció del desenllaç. Tot i això, és un bon text.

    M'agrada

  4. Tot preparat per a l’amor però l’amor no arriba. És de sentit comú esperar-lo amb calçat John Smith i fulard al coll. Cronologia dels fets molt ben portada, piano piano, projectant imatges sobre el lector que, invertint quatre paràgrafs, es pot fer una composició de lloc, petó de la mare inclòs. De tota la tendresa que emana l’escena les intencions del relat, que no el propi relat, cau i perd força com un cavall que inicia la carrera al galop i l’acaba al pas. Relat net, ben estructurat, on la decepció de la protagonista és proporcional a la llunyania de l’escena de felicitat que ella està observant … que no vivint. Ja li tocarà a ella viure-ho. El meu vot és per a aquest conte que m’ha semblat altament transparent.

    M'agrada

  5. Segon enfrontament i difícil elecció de nou. Denoto un nivell semblant en els dos, el primer pel thriller tan ben trenat i el segon per una història tendre però encisadora. Així que repartiment de vots i sort en la tornada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s