Nolwenn
Grup: B
Rival: Otgerinyu
El secret
La pobra bèstia va ser sorpresa en encendre’s el llum sobtadament. Es va aturar, imaginant estúpidament que sense fer cap moviment ningú no el veuria. Confiant en la seva invisibilitat, va arrencar a córrer desesperat per intentar trobar un refugi temporal i, més tard, quan la foscor tornés a regnar, reprendre les seves fastigoses activitats quotidianes.
Va percebre una ombra enorme que el va cobrir i després de l’ombra un pes insuportable.
Una barreja de clafolls i mocs gelatinosos color whisky es van adherir a les blanques rajoles de la cel·la.
El germà Dharma va recollir amb un cartró les restes de l’escarabat, les va embolicar en un trosset de paper i se les va amagar curosament sota la túnica ataronjada. Va netejar amb aigua i sabó la taca del terra fins no deixar-ne cap rastre. Va baixar les escales, va caminar sense aixecar el cap, i en arribar a l’hort es va ajupir i va fer un petit forat entre dues tomateres, va deixar caure les restes del cos i va cobrir-les amb terra.
Assegut davant la imatge sagrada, les llàgrimes silencioses inundaven els ulls del jove monjo que mai no confessaria el seu secret.
Tema: Confessió
196 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Un text que guanya amb la relectura. Per aquesta bestiola tan ben explicada i una trajectòria dels esdeveniments de gradació impecable, deixo aquí el meu vot tot i reconèixer també els mèrits del contendent.
M'agradaM'agrada
Voto pel relat de l’esclafa-cuques perquè ha aconseguit posar-nos tan en el cos d’un insecte, com en l’ànima d’un monjo budista. Enhorabona!
M'agradaM'agrada
Un vot per un conte ben escrit i amb una història ben clara.
M'agradaM'agrada
Voto aquest relat. M’agrada molt com l’autor o autora descriu la situació. Crec que és un text senzill però original i potent. Enhorabona!
M'agradaM'agrada
El meu vot és per a aquest microrelat. Un text senzill i directe, amb una idea clara. Cada frase, cada paraula, aporta alguna cosa i no en sobra cap. Pel que fa a l’entrega del contrincant, considere que el desenllaç presenta certa desproporció.
M'agradaM'agrada
Voto per aquest relat. Sempre m’agrada una mica de discussió ètica amb personatges il-lustres. Felicitats!
M'agradaM'agrada
Un vot per aquest relat ben trenat, al principi pensava amb un pres, cel·la, túnica taronja, per adonar-me al final que es tracta d’un monjo i la seva pena de no complir el màxim mandat de qualsevol religió: No mataràs.
Molt bo.
M'agradaM'agrada
Després de llegir els dos relats, semblants per la pulcritud en trenar les paraules, em decanto per aquest perquè des de el primer moment m’ha permès visualitzar i pràcticament palpar el que estava llegint. La bèstia, el fàstic, la foscor, l’ombra, en contrapartida a la llum, les blanques rajoles, l’aigua i el sabó, tot plegat m’ha semblat rodó. Sobretot m’ha agradat la frase “Una barreja de clafolls i mocs gelatinosos color whisky es van adherir a les blanques rajoles de la cel·la.” Genial! La meva enhorabona,
M'agradaM'agrada
Molt trista la mort de la bestiola, molt mal el monjo. Molt ben contada l’escena.
M'agradaM'agrada