Hibiscus – JORNADA 5

 

 

Nolwenn

 

Grup: B

Rival: Otgerinyu

 

Hibiscus

 

Una mena de por, barrejada amb esgotament i tedi l’havien allunyat de la seva estimada escriptura. Detestava haver de reconèixer que la vida li regalava molt poques treves. Volia amagar-se i deixar d’afrontar batalles, que la distància silenciés els temors.

Diumenge, quan encara el sol no era asfixiant, la seva llum silenciosa va encoratjar-lo a seure a la l’escriptori, al davant de la finestra i molt de mica en mica, gairebé amb timidesa va anar abocant l’ànima al damunt de la pàgina en blanc.

Es va prometre no tornar a allunyar-se d’ella. Imaginaria que era algú altre. Descriuria llocs llunyans i desconeguts, colors impossibles, sons enterrats pel temps, sensacions amagades en la foscor, olors naixents, sabors sensuals. Qualsevol cosa que despertés els sentits i adormís les afliccions. Escriure era l’eina que podia acostar-lo, per uns instants a percepcions remotes. Era la treva que necessitava per poder continuar respirant el monòton aire del cada dia igual. I va escriure:

L’hibiscus tremolava al ritme de la brisa del matí i una gairebé imperceptible olor de la Mediterrània es va escolar entre les fulles per penetrar-li l’ànima. Ell, es va deixar envair i va voler estimar la vida, un altre cop.

 

Tema: elecció lliure

198 paraules