Crepuscle – 1/4 DE FINAL

 

 

Òliba

 

Eliminatòria: 1/4 de Final – Tornada

Rival: Xinxan the Cat

 

Crepuscle

 

L’ombra, que en altres temps havia estat enjogassada i flexible, ara s’enfila pel turó darrere el caminant, apagat el color sota la llum de la tarda i ensopegant amb els còdols del camí. El caminant ja és vell i no vigila on posa els peus. Se sent cansat de tantes rutes i paisatges i quan arriba al capdamunt pensa que ha fet el cim de tots els cims. S’acomiada de l’horitzó del cel i es deixa caure a l’horitzó de l’herba. És la seva última posta, i es pensa que està sol amb el sol.

Ja no se’n recorda de l’ombra, la companya que mai no l’ha abandonat, que l’ha seguit pertot: de dia, posant-se-li al costat, al davant o al darrere, i de nit fonent-se amb ell com una amant. Ara l’ombra se li arrapa sota el cos, per amagar-se, que no voldria barrejar-se amb aquesta foscor que preveu perpètua, i comença a plorar. Per la mort del caminant, que ja no respira, i per la seva mort, pobra ombra, que de cop s’ha fet prima com un alè, tan petita que tot plegat ja no es veu, camuflada en el crepuscle, i ja no plora.

 

Tema: elecció lliure

197 paraules

 

Anuncis

6 thoughts on “Crepuscle – 1/4 DE FINAL

  1. M’inclino per aquest text. L’he trobat preciós, per la manera d’explicar la mort del caminant. Aconsegueix que et trobis dins del relat com si l’ombra mateixa ens anés embolcallant.

    M'agrada

  2. El meu vot és per aquest relat, per la delicadesa i la poesia amb què es recrea l’instant narrat. Ben treballat. L’altre text també està bé, però el veig més com a crònica dels nostres temps que com a microrelat.

    M'agrada

  3. Aquesta és la història d’un abandonament, no d’un fracàs. Claudicar en temps i forma i sense necessitat de portar raons al lector. La protagonista és l’ombra, la qual se sentirà més desgraciada quan aquesta societat expiri: la de l’ésser humà i de la seva companya. Fi del contracte. Res és gratuït: ni el trajecte fins el cim ni les ensopegades en el camí. Entrebancs té la vida. Les ombres no ploren, cago’n l’olla! Preciós poema d’amor i mort. El meu vot és per a aquesta llàgrima. Felicitacions. per aconseguir un clima de pau interior per a un text que no ha estat escrit amb la mà … No, exclusivament.

    M'agrada

  4. Tot i l’enginy i sorna ben trobada del text rival, em decanto per donar el meu vot en aquest pel joc entre l’ombra i el caminant que la provoca o bé l’ombra que duu enganxada un home. Felicitats.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s