Per torns – MÊLÉE DE TARDOR 2018

 

 

Òliba

 

Competició: Mêlée de Tardor (Cloenda) – LLMRC 2018

Tema: Evolució / Involució

Condició necessària: Formulació d’una proposta

 

Per torns

 

Quan el dinosaure es va despertar, els homes encara eren allà. La bèstia féu un badall enorme, de la mida d’una serralada, lent com una era geològica, com si fes temps perquè els humans s’acabessin de dissoldre. Algú, feia milions d’anys, preveient que la convivència entre algunes espècies esdevindria massa complicada damunt la terra, havia proposat de repartir-se’n l’ocupació en llargs períodes, cíclicament. Havia estat un déu? El dinosaure no ho recordava. El que era segur és que havia arribat l’hora que la humanitat tanqués el cercle i els saures gegants s’ensenyorissin novament del planeta blau. Això ho sabia el dinosaure que s’acabava de despertar, però els homes semblaven ignorar-ho, perquè xisclaven entorn seu, corrent com cuques desorientades.

El dinosaure deixà que s’esbafessin en la cridòria i el pànic. Mentrestant, es dedicà a observar com reprenien la vida les còrpores dels seus parents. Sense pressa, amb la parsimònia de les muntanyes.

Els homes encara no ho entenien.

Llavors els dinosaures, que ja eren molts, es dreçaren de sobte, inflaren els pulmons i proferiren un bram tan extraordinari que totes les criatures de talla petita, humans inclosos, foren propulsades a l’espai, on encara volten, esperant que els torni a tocar tanda.

 

Contrincants: 1, 2, 3, 4

200 paraules

Anuncis

3 thoughts on “Per torns – MÊLÉE DE TARDOR 2018

  1. Al principi era el no-res i després va arribar el badall … D’això mai no he tingut cap dubte. Aquest relat ens proposa una curiosa batalla de mirades a través d’un narrador que està en segon pla i que, honestament, no sé si li correspon el dret a saber que el planeta és blau. És un desenvolupament clar i concís i un desenllaç que deixa entreveure una continuació. El meu vot és per aquest relat tan ben explicat.

    M'agrada

  2. Deixo en aquest relat el meu segon vot. Un relat enginyós que parteix del famòs dinosaure relataire.
    Bona primera frase i encertades comparatives per descriure “la bestiola” i el seu comportament, que acaben amb un divertit final.
    Envio unes quantes salutacions des de l’espai exterior, mentre vigilo l’arribada del proper canvi de torn.

    (Una curiositat: reprenien la vida les ‘córpores’?)

    M'agrada

  3. A part del petit i encertat homenatge a Augusto Monterroso, el relat és original i molt ben executat. Desprès de rellegir-me’ls tots trobo que la mescla d’evolució inversa; tancament de cercles entre saures i humans; i sobretot ser capaç d’incloure una referència espacial en un darrer paràgraf sublim és mereix aquest vot. Felicitats!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s