Òliba
Grup: D
Rival: Mossen
Fidel
La tortuga no és vella, és antiga. Per això els visitants del cementiri respecten la seva presència voluminosa i arrugada, gairebé immortal: ningú sap ni com ni quan hi arribà, i pensen que el seu caminar talper i discret entre les tombes aporta tranquil·litat tant als vius com als morts. La tortuga és el sereno d’aquest espai circumdat de xiprers i arbustos de mata baixa.
Però per a ella compta només un difunt que prové de quan els taüts se sepultaven dins la terra, i en concret de l’època d’aquell incendi que devastà la serra de tramuntana, un episodi trist que els actuals vilatans desconeixen, sigui perquè ocorregué fa més d’una centúria, sigui perquè pins i alzines n’han restablert ja la fesomia. La tortuga havia nascut en aquells boscos, d’on fou rescatada pel Fidel, que és el nom del finat que ella cuida i el que sols ella recorda: sempre després de Tots Sants, s’enterra i s’adorm al seu costat, i no torna a la pell del món fins que sent que fa bon temps. Llavors es passeja al voltant de la tomba, s’atipa de cargolines i xicoies i s’hi arrauleix al damunt, perquè no trepitgin el seu mort.
Tema: Tortuga
199 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Fidelitat amb majúscules. El meu vot per aquest text. Molt ben trenat i amb un final molt arrodonit.
M'agradaM'agrada
Doa relats impecables i d’una qualitat molt bona. Em decanto, per molt poc, per aquest, segurament perquè és una història que m’hagués encantat escriure a mi, i perquè lligs tema, títol i contingut de manera fantàstica. Em trec el barret.
M'agradaLiked by 1 person
Un vot per a un relat sensible, ben escrit i amb un títol ben trobat.
M'agradaM'agrada