Òliba
Grup: D
Rival: Quin Valiente
L’avi i jo
Se m’havia calat el cotxe a mitja pujada i em derrapava quan engegava el motor. Tenia divuit anys i acabava de treure’m el carnet, però el meu avi confiava en mi, inalterable al seient del copilot, content que l’hagués portat al poble.
Ara estàvem a l’hospital i era de matí. L’avi jeia endormiscat quan una infermera entrà amb la safata de l’esmorzar. Hi havia una pasta i un got de llet. Jo sabia que detestava la llet, però hi vaig barrejar el sobre de cafè instantani, descafeïnat, i el sucre. I em vaig acostar a ell tot remenant el líquid amb la cullereta. L’esmorzar, padrí. Feia alguns anys que l’havien operat de cataractes i no tenia la vista gaire fina. Xarrupà la llet.
Què em dones?
Cafè d’hospital. Hi trobeu un gust estrany?
No vull llet, eh.
Se la va acabar tota.
La infermera arribà per endur-se la safata, mirà el got i rigué.
Carai, Jaume, avui us heu begut la llet!
I a mi: sempre li posem un suc.
Quan quedàrem sols, em vaig deixar renyar pels seus ulls, que, entelats i tot, em deien que m’havia seguit la veta i que, fes el que fes, m’ho perdonaria.
Tema: Vells / Vellesa
199 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Un vot per a un relat poètic i escrit amb un bon ritme, homenatge als que han patit aquests últims mesos.
M'agradaM'agrada
Un relat molt especial, emotiu, bonic, real, sincer. Felicitats. Un vot merescudíssim.
M'agradaM'agrada
M’han agradat els dos, però em decante per aquest i com transmet l’amor entre avis i néts.
M'agradaM'agrada
Decanto el meu vot a aquest text, que frega la fibra prou per fer oblidar el relat reflexiu i més críptic de l’altra proposta. Tots dos plantejaments són bons i d’una molt bona qualitat, per acabar aquesta lligueta.
d.
M'agradaM'agrada
Un vot pels avis savis, empàtics i afectuosos.
La vellesa té això, molt d’amor i comprensió.
M'agradaM'agrada
Aquesta relació de néts i avis és tan realista i retracta tan bé els sentiments dels avis cap als néts, que guanya el meu vot.
M'agradaM'agrada