Mirall – JORNADA 1

 

 

Òliba

 

Grup: D

Rival: Quin Valiente

 

Mirall

 

Sempre que venia jo intentava ser-li fidel, i si arrufava el nas, jo també, i si feia una llengota, jo l’imitava tan bé com podia. S’afaitava amb la mà esquerra, jo amb la dreta. Tot simètric, sempre, obeint cada un dels seus moviments, amb paciència, i amb l’esperança que algun dia arribés el meu cop de sort.

I s’ha escaigut aquest matí, finalment, encara que ho hagi d’agrair a una cagarada de mosca.

Ell ha llençat una bafarada sobre el puntet negre, per estovar-lo i poder procedir a una neteja eficaç. Jo he fet el mateix, és clar. Llavors hi ha passat el dit. Sembla mentida, però aquesta ha estat la primera vegada que tocava el mirall amb una part del seu cos, una oportunitat que jo no podia perdre. Quan el seu dit ha topat amb el meu, li he fet un ganxo professional perquè al darrere li seguís també la mà. I li ha seguit la mà, i el braç, el cap i tot el cos. L’he estirat cap dintre al mateix moment que jo he saltat cap al seu món. Que és el meu, perquè ara és ell qui viu a l’altra banda. Soc una imatge lliure.

 

Tema: Mirall

200 paraules