Procomuns
Comandant l’X-Criptor_A
Grup: B
Rival: Contendent 2
La intrèpida
Em sentia dèbil, superat per les circumstàncies, amb l’ànima estancada i el cor afeblit.
I va aparèixer ella.
D’una sola mirada, va buidar tots els meus dubtes.
Diuen que, fa poc, li va salvar la vida al seu pitjor enemic. El va trobar mig mort, apunyalat per l’odi col·lectiu, i quan es va acostar per ajudar-lo, ell s’hi va negar. Llavors, ella li va dir: “Si no t’ajudo jo, qui?” i el va embolcallar amb un llençol net fins que va arribar l’ambulància.
Diuen que ella només lluita quan té sentit. Està entrenada per arriscar-se a ser, no pot evitar-ho.
Suposo que per això la mort li concedeix tantes amnisties.
A la mort…, i a mi…, ens agrada mirar-nos al mirall de l’atreviment.
La covardia és cosa de la vida, que es protegeix, perquè només ha de viure.
La mort, en canvi, ha de matar, i li cal ser valenta.
I jo…, jo havia d’assassinar a les meves pors i les estúpides incoherències que em bloquegen cada cop que estic a punt de ser feliç.
Però a ella, a la intrèpida, no li vaig demanar res: vaig retrobar el meu coratge per contagi voluntari…, per pura imitació.
Tema: “elecció lliure”
197 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Una batalla interessant, amb dos histories molt bones. Em decanto, per poc marge, per aquest, per l’intens treball d’introspecció. Bona feina!!!
M'agradaM'agrada
Quin encontre! Els dos texts són magnífics i em costa, però decanto el meu vot per aquest, per la narració, per les possibilitats de reinterpretació i per la seva màgia.
M'agradaM'agrada
M’han agradat tots dos, però em decante per aquest per que trobe la temàtica molt encertada.
M'agradaM'agrada
Insuperable exercici d’introspecció i reflexió.
Converses amb un mateix en un temps volàtil anomenat vida.
La intrèpida..qui és? Potser la mateixa vida que es rebel·la contra ella mateixa?
L’autor o autora ens diu que la mort ha de matar, i ha de ser valenta, perquè en l’acte de matar resideix la seva pròpia vida, i em plantejo si potser en aquesta paradoxa resideixi la seva covardia: la por a morir.
Se’ns diu…”La covardia és cosa de la vida, que es protegeix, perquè només ha de viure”,…i afegeixo : potser per no morir?
La Vida i la Mort, una societat instrumental perfecte, unides per un mateix objectiu: no morir.
Grácias a l’autor o autora per mantenir-me despert a aquestes hores. Demà pel matí la intrèpida m’aixecarà del llit, però aquesta nit li atorgo el meu vot.
M'agradaM'agrada