Fins l’assalt final – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (I)

 

 

Quin Valiente

 

Competició: Mêlée de consolació (I) – LLMRC 2018

Gènere: Romàntic / Eròtic

 

Fins l’assalt final

 

Et vaig veure, em vas veure. La teva camisa verda ressaltava sobre el verd de totes les teves companyes, fins i tot sobre el verd de la mar del Vendrell. Els teus ulls eren el sol que il·luminaven el matí, d’un turquesa com fina pluja capaç de transgredir els cors pel dia de Sant Ramon Nonat. Tremolava el teu cos, tremolaven els teus pits, tan concentrada com transmeties. Un dels teus botons saltà per la pressió dels teus pits, la meva faixa va estar a punt d’esclatar pel meu instrument que volia alliberar-se de la cuixa meua. El meu sexe assenyalava, com a dit acusador, a les teves lascives corbes de N-340, a l’alçada de Creixell. El meu suor era incipient com els teus mugrons cap a la meva persona. Va ser el pitjor moment per no portar roba interior. Els meus companys de sota van reprimir-me saltar a trobar-te, la teva família et va prohibir abandonar el clan. La pinya no podia discernir entre lleuger plugim i fluxos dels nostres cossos. No van voler mirar cap amunt. Al final vàreu culminar el pilar abans que nosaltres i vaig haver de conformar-me amb un segon lloc i destrempat. Fal·lera castellera.

 

Contrincants: 2; 3; 4

200 paraules