
Quin Valiente
Competició: Mêlée de Tardor (Cloenda) – LLMRC 2018
Tema: Evolució / Involució
Condició necessària: Formulació d’una proposta
La vida en un flaix
1980.
Aquesta és la primera foto que tenim l’Anna i jo. Ens assemblem tant que la gent es confon.
1981.
Vinc a la cita de la fotografia anyal des de més de dos-cents quilòmetres. No m’importa si és per estar amb ella.
1982.
Als dotze anys l’Anna ja té la regla i tremendes mamelles…
1983.
L’Anna s’està posant com una vaca. L’estimo igual.
1984
Aquí estic enfadat amb la meva amiga, bé, ex amiga, per no convidar-me a la seva festa de catorze aniversari.
1985.
Aquest any has perdut la virginitat? Em trenco de riure. Jo no sé quan la vaig regalar.
1986.
Anna, ets el millor que m’ha passat a la meva vida, juntament amb el naixement del meu fill Marcus.
1987.
Aquí torrat d’absenta. Revòlver a l’esquena.
1988.
Aquí no estic mirant a la càmera sinó més pendent del soroll de les sirenes.
1989.
Anna està estudiant per inspectora i s’ha traslladat a la meva ciutat. Li haig de dir.
1990.
Als vint anys ens seguim semblant com dues gotes d’aigua. El de les manilles sóc jo.
1991.
Cada any una foto amb l’Anna. Departament d’Ingressos. Corredor de la mort. Al final li diré.
196 paraules
Tot i que els meus vots han anat a altres relats, volia deixar també aquí un comentari.
Bona forma d’explicar la història, amb aquests flaixos (…potser van una mica avançats a la seva edat? 😉 amb un desenllaç capgirant els papers. Crec que, si al final li diu que l’estima, no el creurà gaire, vestida de taronja com deu estar…
M'agradaM'agrada
El protagonista viu la vida a corre-cuita, atropelladamente… Tan jove i ja duu un arma a l’esquena i… Sí, a vegada ens anirem (o sempre) sense dir tot el que volíem dir.
M'agradaM'agrada