Tirar de la cadira de rodes és el meu càstig

Quin Valiente

Competició: Mêlée de Sant Jordi – LLMRC 2018

Tema: Tirania

Condició necessària: Inclusió d’un instrument de tortura en el relat

Tirar de la cadira de rodes és el meu càstig i el meu poder però és el seu poltre de tortura, el de la meva ex dona. Tota la vida serà la meva ex. Des d’aquell dotzè aniversari què ambdues famílies van emparaular la nostra unió i, cinc anys més tard, després del sí vull, ens vàrem traçar un camí conjunt. Segons la nostra raça, això serà… per a tota la vida. Tota la vida ella anirà davant i jo darrere, ella asseguda i jo dret, ella bavejant i balbucejant paraules inintel·ligibles i jo suant i desfent-me com un leprós que perd la carn mentre l’arrossego. Tots els matins de tota la seva vida. Fins que arribem al cim més empinat de la Gola del llop, des d’on es veuen les vistes més meravelloses, un matí qualsevol. Serà avui quan reuneixis les forces per tirar-me al buit? Sembla que pensi, endevinant que aquella nit plujosa d’abril vaig accionar intencionadament el seu cinturó de seguretat per desancorar-lo i provocà que el cotxe es precipités contra la tanca de l’autopista. Fou l’aiquaplanning, senyoria, vaig dir en el seu moment. Potser no, dic a la meva ex ara. Sempre serà la meva ex.

Contrincants: 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9

200 paraules