Llàgrimes d’amor (per a una sola dona) – JORNADA 4

 

 

Quin Valiente

 

Grup: D

Rival: Javert

 

Llàgrimes d’amor (per a una sola dona)

 

I d’entre les plomes que amagaven barbeta i pòmuls sortia una veu, una veu trencada que emulava a Édith Piaf i plorava talment així:

Si mai no em vas estimar

ja et pots dur

les teves mentides d’amor

a la capseta dels desenganys.

Només hi havia una dona a platea escombrant terra i passant el drap per les cadires així que era fàcil endevinar a qui anaven dirigides tants punyals d’amargor, que continuava…:

No demano que em tornis els petons

que regalaràs a uns altres amants.

La llum zenital queia pel rostre i la suor pel seu pit totalment nu si no fos pel tatuatge que duia d’un cor sagnant travessat per un punyal.

Marxa de la meva vida.

A aquella dona li queien les llàgrimes i la galleda.

Que no vull que vegis

el teu amant enfonsat.

Com a la fi va caure agenollat l’home que es feia dir Marimar Amargura, notable artista de Raval, rubricant:

Moriré pel teu amor

tot sabent

que mai no em vas estimar.

I alhora es van aclucar els llums i va cessar el playback podent-se escoltar tres de lleus aplaudiments i un ja n’hi ha prou dedicats per aquella dona d’ETT.

 

Tema: Plomes

198 paraules