Màgica i rizomàtica – JORNADA 2

 

 

Rizo_will

 

Grup: A

Rival: Nolwenn

 

Màgica i rizomàtica

 

Va ser instantani i prolongat. La primera llàgrima d’aquell tronc tallat en forma de guitarra va penetrar-li al cervell com si li disparessin a boca de canó. Va ser com la sensació que tens quan te’n dones compte de que estàs somiant. Màgica i rizomàtica, com l’herba que dóna forma a una migdiada regalada. En aquell cas estava damunt d’un escenari davant de vint mil persones, on una guitarra entremaliada li cantava exactament la cançó que volia sentir. Es va deixar anar.

Flotava entre la melodia fins que aquesta es va avorrir d’estar sola i va demanar una veu que l’acompanyés. Va dubtar. Es sentia a la cresta del Titànic però el buit s’obria pas sota els seus peus. Va ser llavors quan va sentir l’abraçada de vint mils veus cantant-li a l’orella, embolcallant-lo. Ara una paraula, ara una altra, teixint un flux llampant fins a l’èxtasi : la tornada, que acabava de sincronitzar els seus batecs amb la contundència del baix. La intensitat es va mantenir els cinc minuts i mig que li quedaven al somni.

El silenci va donar lloc a la llàgrima, ara d’ell, que segellava una forma onírica de construir memòria a la inversa.

 

Tema: Amnèsia

197 paraules

 

Anuncis

4 thoughts on “Màgica i rizomàtica – JORNADA 2

  1. I aplaudiments. Això ha d’acabar amb ovació tancada, artista i guitarra fosos en una abraçada i aquesta estranya sensació (no em preguntin des d’on apareix. Jo l’he sentida) que si n’hi ha un moment de pau I buit és aquest. Relat molt ben trenat amb emotiu desenllaç.

    M'agrada

  2. Rodó i ben lligat. Amb un interès in crescendo sostingut fins a un final que dóna les claus de l’enigma. Felicitats. Dono el meu vot.

    M'agrada

  3. En general prefereixo les narracions directes i poc espirituoses, però sé reconèixer i valorar els brots poètics que guarneixen aquest text de dalt a baix. Per això li concedeixo un vot compartit amb la narració rival.

    M'agrada

  4. M’agrada aquest relat que t’atrapa dins el somni musical i que quan veiem que només era un somni et desperta de cop al fer-nos veure el que interpreto com la pèrdua d’aquest somni, somiat per última vegada, per la malaltia degenerativa; tot arrodonit amb la llàgrima, inici i final del conte. Bon microrelat, tens el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s