La noia de la pastisseria

Rizo_will

Grup: A

Obrir la porta va inaugurar l’experiència onírica. Tot i que la primera mirada va recaure en el pastís, de seguida es va adonar que la bellesa que brindava l’escena era de caràcter holístic. Saber que el pastís havia d’arribar d’un moment a un altre no va restar sorpresa al regal que ara desembolicava sense l’ajuda de les mans.

—És el teu aniversari? —va dir la noia de la pastisseria.

—No, va ser dimarts.

—No t’ho creuràs però el meu també va ser dimarts. Felicitats! —va dir, posant-se vermella, just abans de que li rellisqués el pastís.

El to de l’escena va canviar en sec, congelant cadascun dels segons que van passar abans que ell es decidís a recollir aquella obra deformada.

—Espera’t un moment, si us plau —va dir ell, entrant cap a casa.

Al tornar a sortir, va descobrir dos culleretes. La magnitud del gest va tremolar fins al llavi d’ella, que va dibuixar amb tendresa una rialla.

—De casualitat, tinc alguns ingredients al cotxe —va dir ella—. Si tens una estona…

—Casualitat, dius, noia del 19 de maig? Tinc tota la vida.

Tema: Aniversari

184 paraules