Sota les llambordes, els galls

Free_will

Competició: Mêlée de consolació (IV) – LLMRC 2016

Gènere: Històric / Ucrònic / Distòpic / Utòpic

Qui més qui menys es va començar a despertar amb el cant del primer gall.

A la Hope no la va molestar. Al contrari. Per fi li tocava triar la música amb la què es despertaria la casa. Va apropar-se a l’aparell central i va compartir, amb el volum exacte, aquell vinil de Sigur rossa que tan li agradava. Al cap de deu minuts va aparèixer el Kurt, visiblement cansat. Havia allargat la nit acompanyat per una cantautora de la comuna del costat. Volia ser ell el que preparés l’esmorzar avui (de fet, el que volia era presentar-los-hi aquella perla a la resta, però això és indiferent).

—És maca aquesta música —va dir el Kurt.

—Vols ballar? —va contestar la Hope.

—Un moment, que vaig a desviar l’aigua —va replicar el Kurt.

I així com ella havia triat la música, ell va triar els moviments, amb cura, des de la sala fins a la font, on ja brollava l’aigua. Quan van tornar ja estaven totxs esmorzant.

La cantautora i la Hope es van fer una mirada còmplice. Llavors, mimèricament, se’n van enrecordar d’aquella plaça de París, on el maig del 68 havien compartit aquella pancarta adolescent.

Contrincants: 1; 2; 3; 4; 5; 6

196 paraules

One thought on “Sota les llambordes, els galls – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)”

PARÀGRAF 2 – LÍNIES 1-2
“Per fi li tocava triar la música (amb la què) es despertaria la casa” > En català, les construccions de tipus “preposició + pronom relatiu” només admeten dues possibilitats molt concretes: “preposició + pronom accentuat” o bé “preposició + el/la/els/les qual/s”.

PARÀGRAF 2 – LÍNIES 3-4
“…aquell vinil de Sigur rossa que (tan) li agradava.” > L’adverbi modulador d’intensitat “tan / tant” s’escriu amb “t” final quan precedeix un verb. La diferenciació esdevé ben fàcil recorrent a la traducció castellana.

PARÀGRAF 6 – LÍNIA 3
“…ja estaven (totxs) esmorzant.” > Error tipogràfic.

PARÀGRAF 7 – LÍNIES 1-2
“Llavors, (mimèricament), se’n van enrecordar d’aquella plaça de París…” > Tant l’adverbi “mimèricament” com l’hipotètic adjectiu “mimèric/a” del qual es derivaria no apareixen llistats com paraules d’acceptació normativa en els diccionaris principals de la llengua catalana. Més enllà de la seva manca de normativitat, ni tan sols pot rebre la consideració d’un ús col·loquial, de manera que el seu significat esdevé inabastable per al comú dels lectors, sense un marc de referència adequat.

PARÀGRAF 7 – LÍNIES 1-2
“Llavors, mimèricament, se’n van (enrecordar) d’aquella plaça de París…” > El verb “enrecordar-se” no gaudeix d’acceptació formal, sinó que es constitueix com una variant col·loquial àmpliament utilitzada en la llengua parlada. En àmbits escrits la forma correcta del verb seria “recordar-se”.

S’aplicarà sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text serà motiu suficient per descomptar 1 dels vots rebuts durant el període de votacions.

Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

M'agradaM'agrada

Respon