El secret de les vacances fugaces – JORNADA 9

 

 

Tèsar

En substitució de mut_ER

 

Grup: A

Rival: Àtoms i Lletres (Dofla)

 

El secret de les vacances fugaces

 

Sempre s’havia acostumat a robar petits períodes de temps: cinc, quinze, trenta minuts. Eren estones tan ínfimes que els afectats quasi no s’adonaven de la pèrdua. La majoria de vegades ho atribuïen a l’estona de son. I ell, atorgava els minuts als clients que ho desitjaven i feina feta. Senzill.

Tanmateix, robar-li deu dies a una persona era una altra història. Era quasi immoral. A més del risc que la descobrissin. Malgrat tot, la quantitat que li oferien era tan suculenta que no pogué rebutjar-ho. Elegí la seva víctima amb compte, com si d’un assassí en sèrie es tractés. Havia de triar algú a qui els dies li passessin tan de pressa que quasi no se n’adonés. I trobà la solució.

 

* * *

 

El pare és al menjador, llegint el diari. En Xavier, d’improvís, observa la data en el diari: <<Diumenge 25 d’agost 2013>>.

—Coi, que ràpides passen les vacances! Hauria jurat que estàvem a mitjans d’agost! –exclama el Xavier.

—El temps passa volant! I més si fas vacances —li contesta.

—Ja ho pots ben dir!

 

Tema: Vacances

177 paraules

 

One thought on “El secret de les vacances fugaces – JORNADA 9

  1. Un bon nivell als dos contrincants i em veig obligada a repartir el vot. En aquest cas per la originalitat de l’argument que transforma un fet subjectiu en una causa lògica, el robatori de temps com a feina. Ben trobat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s