Tiniana
Eliminatòria: Pre-Qualificació (1) – Anada
Rival: Anima’l’animal
Infructuositat
Es trobaven en un punt mort. No hi havia manera d’avançar en una investigació que els estava portant de corcoll des de feia tres setmanes. Feia estona que la Lídia s’havia recollit els cabells en una cua que aguantava sempre amb el mateix llapis, en un gest del tot mecànic que semblava aportar-li una dosi extra de concentració. Però aquells últims dies no funcionava. Tenia la sensació d’estar fent voltes a una única idea que no anava enlloc: que l’assassí que estrangulava aquelles velles entrant a les seves cases (d’on no s’enduia res) havia de ser molt a prop. Un veí del barri. Però qui? Va tornar-se a mirar les proves una vegada més. Però no hi va trobar res de nou. Va tancar els ulls i va fregar-se’ls per intentar esvair aquell maleït mal de cap. Necessito un cafè. Va agafar la bossa d’una revolada i va sortir de la comissaria en direcció al bar d’en Manel. Va seure a la barra, al costat d’un desconegut que llegia el diari i xarrupava un refresc. Quan se l’acabés, pensava anar fins al carrer del Sospir, on ben aviat una altra dona expulsaria el seu últim alè.
Tema: Desconeguts
196 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
El meu vot per aquest aspirant, perquè l’he trobat més original i utilitza un llenguatge més ric.
M'agradaM'agrada
Aquest relat em pareix més complet. Tot i això he de dir que m’esperava un desenllaç més resolutiu. De fet hi havia una altra opció previsible, que a mi m’haguera agradat més.
M'agradaM'agrada
Dono el meu vot a aquest microrelat ja que l’he entès molt millor i que ens detalla molt bé la frustració de la investigadora, entrant a poc a poc a la trobada fortuïta amb el desconegut, l’assassí, tot i que ella no ho sap, ho sap l’assassí qui és ella? Acabaran trobant-se una altra vegada amb manilles pel mig? Un final obert que deixa pas a la imaginació.
M'agradaM'agrada
Voto aquest relat. M’agrada com condensa en 196 paraules un thriller complet, amb intriga, assassinats, policies, escenes quotidianes i un final aterrador. Enhorabona Aspirant 1!
M'agradaM'agrada
L’argument és interessant – però en certa manera és previsible, en el sentit que ja he llegit altres relats que empren una fórmula similar.
Sembla que us hàgiu posat “en desacord” sobre la manera de composar els paràgrafs: Aspirant-1 en un sol paràgraf tota la història i Aspirant-2 en diversos paràgrafs i línies soltes…
El text és ben composat. Em sobta el “va tornar-se (…) una vegada més”, el trobo forçadament insistent pel meu gust (sempre, pel meu gust – ningú escriu igual, ningú llegeix igual)
–
Ha calgut pensar bastant per què voto un relat i no un altre… però volia donar un sol vot. Em sap greu… el meu vot és per a Aspirant-2
M'agradaM'agrada
Vote.per aquest text, em recorda als clàssics de la novel·la negra i a mi sempre m’han agradat els clàssics. (I l’escena de la noia replegsnt-se la cua amb un llaous també)
M'agradaM'agrada
Difícil elecció , però finalment voto per l’aspirant 1, Infructuositat. M’ha captivat la concisió de les frases, tot en un mateix paràgraf, l’atmosfera de suspens i el sorprenent final.
M'agradaM'agrada
Tendim a tenir interioritzats certs perfils més o menys estàndards d’assassins. Reconforta descobrir que el dolent de la pel·lícula ens agafa desprevinguts. Mai sabem qui seu a la cadira del costat.Voto per Infructuositat.
M'agradaM'agrada
El meu vot per aquesta infructuosa investigació. Fa reflexionar sobre tots aquells desconeguts al nostre voltant.
M'agradaM'agrada