Tiniana
Eliminatòria: Pre-Qualificació (2) – Anada
Rival: Otgerinyu
Infusió calentona
Mai no ens havíem entès, tot i tenir caràcters homogenis. Si ell era dur, jo era petri. Si ell era sec, jo era aspre. Si ell era esquerp, jo era insociable. Talment com si jo fos el resultat de la reproducció d’un esqueix. Però tot i això (o potser a causa d’això) mai no ens havíem entès. Jo sempre havia tingut la sensació que la meva vida havia estat la successió de conseqüències produïdes per les putades que em feia el meu pare.
Ara, però, s’havia convertit en un vell inútil i aparentment inofensiu que depenia de mi. Jo no ho suportava. I ell tampoc. Així que me les vaig empescar per procurar-nos la felicitat que només podríem obtenir per separat. Primer, la visió se li tornaria borrosa, després tindria set, taquicàrdia, al·lucinacions i mareig. Potser el dominaria la fúria, però en uns minuts entraria en coma i, finalment, moriria. Ell seria lliure i jo també.
Vaig anar a la cuina i vaig escalfar l’aigua. Hi vaig introduir cinquanta llavors d’estramoni i vaig esperar que s’hi diluïssin abans de dur-li la infusió sorpresa.
Quan vaig donar-li el got només esperava veure quina seria la seva darrera expressió facial.
Tema: Sorpresa
198 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
M’ha fet gràcia que per respondre al tema “sorpresa” heu triat en ambdós casos una mort per enverinament.
La teva història és ben escrita, hi expliques amb facilitat tot un passat i una motivació i, és clar, la infusió que ens portarà a imaginar quina és la cara que posarà la víctima en el seu darrer instant.
Però… (no, no et puc donar el meu vot… perquè l’Aspirant 8 m’ha seduït més)
M'agradaM'agrada
M’han agradat tots dos microrelats d’assassinats i sorpreses. Un vot per cadascú.
M'agradaM'agrada
Un relat que no tira d’estereotips ni de l’herència sociocultural que arrosseguem des de que som uns infants. Políticament incorrecte. Brillant. El meu vot per a tu.
M'agradaM'agrada