Un vagó anomenat desig – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (IV)

 

 

Txisky

 

Competició: Mêlée de consolació (IV) – LLMRC 2018

Gènere: Històric / Ucrònic / Distòpic / Utòpic

 

Un vagó anomenat desig

 

El Francisco seu impacient, esperant a que el seu estimat arribi. Desitja la trobada amb tots els seus porus. Gràcies a la feina del seu assistent, per fi es podran veure cara a cara. Fins ara havien hagut de limitar el seu contacte a l’intercanvi epistolar. Per això, quan el veu pujar al vagó amb aquella majestuosa figura i el bigotet encisador, els seus ulls guspiregen un amor abnegat.

Lluny de mirades alienes, els seus cossos s’uneixen en un de sol. Home contra home, suor contra suor, bigoti contra bigoti. El que no s’espera el Francisco és que el seu estimat li demani que deixi a la Carmen i vagi a viure amb ell. No, això no pot ser. Fa un esforç per sobreposar-se i no caure en la temptació. És evident que són uns avançats al seu temps i que a cap dels dos països ho entendrien. On aniria a parar el món, si no?

La trobada arriba a la seva fi. El seu estimat es limita a acomiadar-se amb un concís auf wiedersehen. El Francisco s’ho mira des de l’andana amb ulls vidriosos, xiuxiuejant un “Adéu, estimat Adolf”, mentre el vagó s’allunya d’Hendaia.

 

Contrincants: 1; 3; 4; 5; 6; 7

195 paraules