El noi de la mirada espantadissa – FINAL

 

 

Txisky

 

Eliminatòria: Final

Rival: lletraguarit

 

El noi de la mirada espantadissa

 

La meva vida no ha sigut gens exemplar. Vaig passar l’adolescència en males companyies: drogues i sexe sense control, que em vam portar a un embaràs no desitjat i a que em fessin fora de casa. No vaig tenir cap altre recurs que la prostitució, que em proporcionava diner fàcil per malviure. Del nadó me’n vaig desempallegar el mateix dia que el vaig parir.

Gairebé vint anys després, encara ramblejo amunt i avall a la recerca de clients. Ja no n’hi ha tants. Massa competència i, a més, les altres són més joves i guapes que jo. Però l’ànima se m’ha endurit, com si estigués folrada de formigó, i no em neguitejo pas.

Com d’altres vespres d’hivern, el bar del Toni és el meu aixopluc. Un cigaló ben carregat em dona l’escalfor que necessito. Avui encara no m’he estrenat, tots em rebutgen. Necessito trobar un client, per poder retirar-me a descansar sabent que l’endemà podré menjar. Un noi fa estona que m’observa. Sembla tímid, segurament deu ser la seva primera vegada. M’hi acosto.

—Què, nano? Vols pujar a passar una bona estona? —li insinuo.

—Mare…

I el blindatge s’esquerda. Quina puta vida de merda.

 

Tema: Blindatge

194 paraules