La professora d’anglès – AMISTÓS

 

 

UFO

 

Tema: Llum

Rival: Quin Valiente

200 paraules

La professora d’anglès

 

Estimada, la més estimada,

El curs s’ha acabat: relació breu darrera d’actituds formals, deixant entreveure petites espurnes de la nostra personalitat, immersos, perduts en llenguatges desconeguts, boscos de paraules estranyes, temps verbals, pronúncies impossibles i sentiments a flor de pell.

Enrere queden els temps en que a les cinc en punt de la tarda s’obria la porta i s’encenia la llum de la petita classe, aquesta llum que ens il·luminava l’ànima, i que un dia es va esvair amb tu.

És avui quan cerco en el calaix de la memòria aquells meravellosos records que amb tant d’afecte vaig guardar : les petites pinzellades del quadre que vàrem dibuixar, l’aroma d’una tassa de te, una petita anècdota, el color del teu cabell, una paraula perduda en la pissarra i tots els sentiments atresorats amb amor i delicadesa, qual si fossin el més fi dels cristalls.

Amb el pas del temps, oblidaré tot el que he aprés, i el ressò de les teves paraules, perdudes en l’aire, sonarà cada vegada més llunyà, fins que la teva imatge, ja desgastada de tant recordar-la, també desapareixerà.

Temps de silencis i llums apagades.

Temps de foscor.

 

***

 

Jo només tenia dotze anys, però sempre l’estimaré…

 

6 thoughts on “La professora d’anglès – AMISTÓS

  1. Ben escrit i amb senzillesa. Voto aquest tema universal. Estimar el record quan ja no quedi cap rastre… M’ha agradat l’afegit personal.
    Ha estat difícil la decisió perquè el relat contrincant té molta força.

    M'agrada

  2. Sensacional record l’amor. Jo només tenia dotze anys. No s’esvaeix, insoluble amb el temps.
    Fantàstic i tendre. Un vot per aquest microrelat

    M'agrada

  3. El meu vot per a la tendresa malenconiosa d’aquest relat i… Bé, com a professor m’agrada que de vegades quedi alguna cosa positiva de les classes en la memòria dels alumnes.

    M'agrada

  4. PARÀGRAF 2 – LÍNIA 1
    “…relació breu (darrera) d’actituds formals…” > La paraula “darrere”, com a adverbi de lloc, només admet una grafia correcta acabada en “e”. El mot “darrera” acabat en “a” tans sols és possible quan s’usa com a sinònim de l’adjectiu “últim/a”.

    PARÀGRAF 3 – LÍNIA 1
    “Enrere queden els temps (en que) a les cinc en punt…” > El pronom relatiu “que / què” sempre s’escriu amb accent quan va precedit de preposició.

    PARÀGRAF 4 – LÍNIA 6
    “…(qual si) fossin el més fi dels cristalls.” > Aquesta expressió no existeix en català; és un calc del castellà. L’expressió genuïna que cal usar en català és “com si”.

    PARÀGRAF 5 – LÍNIA 1
    “…oblidaré tot el que he (aprés)…” > El participi del verb aprendre, “après”, s’escriu amb accent obert.

    Sense sanció. D’acord amb la normativa vigent, el nombre d’errades trobades en el text no serà suficient per motivar cap acció punitiva per part de l’organització.

    Es recomana extremar la cura ortogràfica de cara a futures participacions.

    M'agrada

  5. Gràcies per tots els vots emesos, sense distinció del relat votat i les meves habituals disculpes per les errades ortogràfiques.
    Un encontre disputat com aquells amics que es troben per compartir unes cerveses i petar la xerrada i , com en les votacions, poc importa quantes se’n han begut cadascun d’ells, perquè al final paga la casa.
    Gràcies doncs al nostre Sant Patró per l’oportunitat de compartir aquestes ” birres” de franc.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s