El bany – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

 

 

Urani

 

Competició: Mêlée de consolació (II) – LLMRC 2015

Gènere: Ciència-ficció / Fantasia / Terror

Contrincants: Nebulity; UFO; Nymerio; Floral; Tèsar; Dedal0; Cirà del Bar Gerard

199 paraules
 

El bany

 

Baixa pel penya-segat a una petita platja de roques escarpades sense tovalloles ni ocells.

Amb els palmells -mar endins mar en pau- acarona la superficie i va decantant l’aigua que li arriba per la cintura. El sol escampa espurnes i la noia s’endinsa sense veure el fons.

Una pedra molsuda la fa relliscar. Braceja. Sobrepassa l’escull i torna a fer peu. Ensopega amb una altra de més grossa. Recolza un peu per prendre impuls i l’altre se li fica dins d’una escletxa, de gairell. Acaba encaixant com en una sabata amb sola de plàncton.

Amb la cama travada tiba del peu. No surt. Mira la bocana de la cala i no apareix cap embarcació. Li suen les cames, les cuixes, els engonals… Per l’espinada una esgarrifança.

L’aigua és al voltant del pit amb les algues entortolligades a la cama encarcarada. Grata el peu fins a l’os. Sagna.

Es tomba cap a l’astre rei que ja ha recollit els reflexos de l’aigua. Hi ha quelcom de còsmic entre ells que abans no hi era. A poc a poc es trenca la línea taronja del sol i emergeix en vertical una aleta dorsal. Negra, espadada, encerclant lentament. I brolla més sang.

Anuncis

4 thoughts on “El bany – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (II)

  1. La història d’un bany tan tranquil com traïdor explicat de manera tan assossegada i natural i en un espai tan idíl•lic que no deixa entreveure la tragèdia. Tanmateix el seu ric i poètic vocabulari, la seva acurada construcció i la sorpresa final, diria que el relat es queda curt com a obra de terror. En la meva opinió,si bé el plantejament és perfecte, i encara que no sóc en absolut partidari de sentir-me lligat i condicionat per la divisió clàssica, a la història li falta reforçar el nus i el desenllaç, o més ben dit, ja que d’una història de terror sembla que es tracta, molta més sang i molt més fetge…

    Bé, aquesta és la meva opinió.

    Enhorabona i fins la propera batussa …amb permís del nostre “capo”…

    M'agrada

  2. Quina frisança!
    Magnífic, m’he posat en la pell de la protagonista… I ara odio una mica més els penyassegats i els taurons. Felicitats.
    Tens el meu vot Urani 🙂

    M'agrada

  3. M’agrada no tant la història en si mateixa com la plasticitat pictòrica amb què esta escrita. He sentit l’aigua llepant-me el cos i he vist els reflexos del sol sobre el mar. Un dibuix idil·lic en contrast amb el bany de sang final, al més pur estil del clàssic d’Spielberg. Aquí deixo el meu vot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s