En el tou de la vida – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (I)

 

 

Urani

 

Competició: Mêlée de consolació (I) – LLMRC 2015

Gènere: Romàntic / Eròtic

Contrincants: Cirà del Bar Gerard; Tèsar; Floral; Nymerio; Dedal0; UFO

198 paraules
 

En el tou de la vida

 

Escombrava la brossa d’un jardí clapejat i envoltat d’una tanca que havia estat blanca. Dos pins, pals d’un naufragi, s’ensenyorien de l’espai. I del temps. Li penjava una gota del nas que es va eixugar amb un mocador rebregat i pujà els quatre esglaons del porxo.

S’aturà un cotxe davant la casa.

La dona mirà l’home que esperava darrera d’una finestra esquerdada amb els llistons repintats i la fusta malmesa. Repicà la porta amb els dits i va fer una inspiració profunda deixant entrar una mica d’aire abans de tancar la porta. Sabia què havia de fer, va seure en una butaca rònega i es va descordar la brusa.

L’home es va encabir a la falda de la visitant engrapant un pit i buscant amb la boca el mugró de l’altre. Encongí les cames demanant que comencés a cantar. En la succió s’adormí.

Els últims raigs de sol s’estavellaven contra un vidre que s’havia tornat opac a força de no rentar-lo. Enretirà la mà del flàccid penis i es fregà els pits xuclats. Li besà les arrugues del front, agafà el bitllet de damunt la taula i mormolà –fins dijous.

Amb el cor a vessar engegà el motor.

Anuncis

2 thoughts on “En el tou de la vida – MÊLÉE DE CONSOLACIÓ (I)

  1. M’ha encisat aquesta història trista i gairebé sòrdida, que conjuga en un equilibri gairebé perfecte un toc subtil de tendresa i una bona cullerada de desesperança. Antierotisme d’alt nivell molt ben buscat i traçat, per crear una atmosfera pròpia de novel·la negra. Pel meu gust, el millor text de la Mêlée amb diferència.

    M'agrada

  2. Un relat sorprenent, colpidor i punyent.No és ni romàntic ni eròtic sinó tot el contrari.
    El romanticisme i l’erotisme són una combinació que ens eleva i ens transporta a mons desconeguts, màgics, onnubilats perdem el món de vista: que sinó cara amable de la moneda, el somiat futur, l’esperança.
    Aquest relat ens mostra la creu, la part fosca, la miseria, la degradació, el no futur, la negació simbolitzada en la tanca que havia estat blanca i la finestra esquerdada i la fusta malmesa.Admirable metáfora del home que va ser .Admirable metàfora la del vidre opac.Que sinó la seva degradació.
    Aquest relat omet el futur perquè no n’hi ha. Com no hi ha ni erotisme ni romanticisme.Però aquest punt, aquesta negació el va gran i l’eleva per damunt dels tòpics.
    Tots els relats de la mêlée són magnífics, però el meu vot és per aquest cigró negre.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s