lletraguarit
Grup: C
Rival: Txisky
Les mosques de Sant Narcís
Feia molt que no veiem el sol. Ella em mirava des de la penombra, sense dir res. El seu silenci em ressonava al pit, batzegades fortes que despertaven dimonis. La impotència i la por em tornaven boig, em feien cridar, mossegar, vomitar i picar les parets, sense parar. Res no es movia. Ella continuava callada.
L’espai on ens havien tancat s’encongia cada vegada més. El menjar, l’aire i l’esperança de sortir escassejaven i només sentíem els plors dels nounats, esmorteïts per la fusta podrida. Els que morien ho feien sense soroll, deixant enrere més foscor.
Ella es va apagar de cop, com una flama, i allò fou la senyal: vam unir els dolors i entre tots vam empènyer la ràbia contra el sostre de la presó. Només recordo la llum, una explosió que ens llançà cap amunt, com una maledicció, deixant-nos cecs i sords. Dins del meu cap, un brunzit metàl·lic em perforava les últimes engrunes de consciència: venjança.
En travessar la muralla, els soldats sentiren pudor, però no van ser a temps de veure el cel que s’enfosquia i els queia a sobre, en forma de mosques embogides. A dins del taüt, el cos de Sant Narcís esdevenia llegenda.
Tema: Taüt
200 paraules
Lliga de MicroRelataires Catalans 
Voto per aquestes mosques humanitzades i pel tribut a la llegenda de sant Narcís. I per les imatges ben explicades de l’acció-emoció de moments tan transcendents i horribles com una guerra.
M'agradaLiked by 1 person
Repte molt complicat i aquest relat se n’ha sortit prou bé, amb una bona aproximació al tema de la venjança. Un encert, també, lligar-ho amb la llegenda de Sant Narcís. El meu vot descansa, doncs, en aquest taüt. Enhorabona!
M'agradaLiked by 1 person
El meu vot per a la llegenda de Sant Narcís que no coneixia, ben descrit des del punt de vista d’una mosca rebel i venjativa.
M'agradaLiked by 1 person